
El conte de mai acabar de la Hisenda catalana: ara, el personal
Catalunya no té pressupostos, però sí un 'pla' per desenvolupar una Hisenda pròpia amb tots els seus recursos
El finançament singular i el projecte d'una Hisenda pròpia no s'han d'entendre com a projectes polítics d'envergadura. Més aviat són un element d'estabilitat interna al tripartit, en particular a la relació entre ERC i PSC. En darrera instància, la Hisenda catalana ha estat un bon punt de trobada entre socialistes i republicans per vehicular els primers compassos del col·lapse processista
Com s'ha explicat a E-Notícies en diverses ocasions, la clau d'aquesta “cessió” a Catalunya és la gestió del calendari i els pressupostos. L'objectiu no és cap altre que mantenir viu el foc del traspàs per mantenir viva la legislatura. Dos fets donen suport a aquesta interpretació
El primer és que, per ara, ja s'ha violat el calendari inicial que el Govern del PSC havia promès. El segon fet és la desproporció entre projectes i realitats d'aquest Govern. I és que assistim a un Executiu que no té ni pressupostos, però organitza la creació d'una estructura institucional tan complexa com una Hisenda. En qualsevol cas, fa temps que a Catalunya la política està invertida. Aquí, la creació d'una Hisenda no és el resultat d'uns pressupostos, sinó el seu requisit

Papers signats perquè hi hagi personal
Ara, la darrera pirotècnia per lubricar les negociacions amb ERC ha estat llançar un pla per donar “plena autonomia” a la Hisenda catalana en matèria de personal. Aquest punt és doblement cridaner si es té en compte que era d'una evidència dolorosa que Catalunya no tenia ni remotament resolt el problema del personal
L'ATC compta amb menys de 900 empleats, mentre que l'Agència Estatal de l'Administració Tributària (AEAT) desplega a Catalunya uns 4.000 treballadors i gairebé 300 inspectors. Pretendre assumir la gestió plena de l'IRPF el 2026, com va prometre Salvador Illa, era materialment impossible. Per garantir-se el personal s'hauran de forçar les màquines amb el veto a la sortida de funcionaris, restricció de la mobilitat o destí de promocions

En suma, la situació es presenta com un simple (i costós) duplicat burocràtic que s'inscriu en la tendència catalana a la hipertròfia institucional. "En el millor dels casos, deixaran un monstre burocràtic car i inservible a Catalunya que acabarem pagant tots", deia el destacat expert en la matèria, Francisco de la Torre, per a Vozpopuli
Alejandro Fernández ja avançava tot això des de fa temps. El finançament singular i la Hisenda catalana, deia el líder popular, eren “un engany processista”. Segons ell, només servien per garantir la legislatura d'Illa amb la crossa d'ERC "i per posar multes"
Un déjà vu del processisme
No és la primera vegada que Catalunya intenta aixecar una Hisenda pròpia. Ja va passar el 2008 i el 2017, amb Artur Mas i Carles Puigdemont. Tots dos van fracassar, i ara el tripartit reactiva el projecte, encara que en versió dilatada i a mitges. La diferència és que, en lloc d'alimentar un pols independentista, serveix per mantenir viu un Govern que no té projecte per navegar el postprocessisme
Finalment, el calendari planteja uns dubtes molt àcids. I és que, amb la dilatació dels terminis, ja es parla del 2028. És a dir, que s'assumeix que totes aquestes maniobres es mantindran intactes després d'unes eleccions generals, unes municipals i unes imminents autonòmiques. Per no parlar que tot això ho protagonitza un Govern que literalment depèn d'un diputat amunt o un diputat avall per aconseguir majories
Més notícies: