
Brussel·les evidencia el fracàs en la gestió de la immigració il·legal a Espanya
Espanya va a l’inrevés en política migratòria: problema estructural, malabars geopolítics i confrontació parlamentària
La gestió de la immigració a Espanya s'ha convertit en un motiu de seriosa preocupació a les institucions europees. Ara el Parlament Europeu ha aprovat una nova missió d'eurodiputats a Canàries amb l'objectiu de comprovar de primera mà com s'està abordant l'arribada massiva d'immigrants. Segons explica El Confidencial, aquesta és la sisena missió en tot just un any de legislatura comunitària, un fet sense precedents que reflecteix l'estret marcatge de Brussel·les cap a Espanya.
La pressió europea arriba en un context d'enorme tensió política interna. El Govern central va decidir a l'agost aprovar de manera unilateral el repartiment de 'Menes', deixant fora el País Basc i Catalunya, cosa que va provocar recursos judicials i la protesta immediata de diverses comunitats. Paral·lelament, l'arxipèlag canari, Ceuta, Melilla i ara també Balears viuen una saturació sense precedents. De fet, Balears s'ha sumat al problema arran dels malabarismes geopolítics de Sánchez amb Algèria.

La UE va per un altre camí
El contrast amb la tendència a la resta de la Unió Europea és cridaner. Mentre Brussel·les impulsa una línia cada cop més dura, Espanya manté el camí contrari. Fa uns mesos, per exemple, es va anunciar la regularització massiva de 200.000 immigrants a Catalunya en tot just dos anys. Aquesta decisió va en direcció oposada a l'adoptada per països com Suècia, Dinamarca o Alemanya, que han endurit les seves lleis per frenar el col·lapse dels sistemes socials.
En aquest sentit, Europa observa amb alarma aquesta deriva. L'última missió d'eurodiputats a Canàries ja va alertar sobre la pressió que pateixen els centres d'acollida i la manca de coordinació entre administracions. Ara, la nova delegació vol avaluar no només la situació a les illes, sinó també la resposta política espanyola, que es percep com erràtica i incapaç d'oferir un pla estable. I, certament, els fets demostren que Espanya no té un pla estable.

N'hi ha prou de veure que Espanya encapçala des de 2023 el rècord d'arribades il·legals a Europa. Per a Brussel·les, el cas espanyol és ja un contraexemple en política migratòria. La manca de consens intern i la improvisació política converteixen la immigració il·legal en un problema estructural sense solució a la vista. N'hi ha prou d'observar casos com el de França, Holanda o Suècia per saber quins són els resultats en termes polítics i socials.
Més notícies: