Europa Press Alejandro Fernández tenia raó amb el finançament singular d’ERC i el PSC
PSC i ERC necessitaven guanyar temps i formar un Govern: la diferència és que el PSC ho ha fet des del poder
La promesa d’un “finançament singular” per a Catalunya, impulsada per ERC i el PSC, continua generant controvèrsia. De passada, es confirma que el líder del PP català, Alejandro Fernández, tenia raó a preveure’n el fracàs. De fet, des del principi, Fernández va alertar sobre la inviabilitat del pacte i la seva naturalesa partidista.
Sense anar més lluny, al novembre de 2024, Fernández va qualificar a TV3 el finançament singular d’“engany”. Va dir que era un exemple de “processisme” per part del PSC per garantir-se l’estabilitat durant la legislatura. Segons ell, el PSC promet solucions a llarg termini que mai es duran a terme. Per la seva banda, ERC necessitava evitar a qualsevol preu una repetició electoral. Cal recordar que les enquestes donaven fins i tot un sorpasso del PP a ERC:
I si atenem a l’estat de les negociacions, podem confirmar que, d’entrada, no es compleix ni el calendari que es va prometre. Aquest retard en la presentació del nou model de finançament ha exacerbat les tensions dins del Govern català. El motiu del retard és tan simple com que ERC i PSC, aliats en aquest projecte, no aconsegueixen posar-se d’acord.
Fernández ha estat molt crític amb els pactes del PSC | Europa Press
Una cadena de detalls
En teoria, el nou model s’hauria d’haver presentat el 30 de juny de 2025, però els terminis no es compliran. Fonts properes confirmen a Marcos Lamelas a El Confidencial que la proposta no serà lliurada en els termes promesos. Com passa sempre amb els socialistes, els pactes es desnaturalitzen quan han d’aterrar a la realitat.
I ens referim a detalls prosaics però determinants, que són on el processisme ha naufragat una vegada i una altra. La Generalitat, per exemple, compta amb només 830 empleats a la seva Agència Tributària. És a dir, que literalment no pot assumir la recaptació de l’IRPF per manca de recursos humans.
Salvador Illa amb Oriol Junqueras | E-Noticies
A més d’un altre exemple de l’estil de negociació socialista, aquest també és un exemple de com funciona la legislatura a Catalunya. Es tracta d’una legislatura sense una vocació política profunda que pugui mirar de cara els problemes de Catalunya. En tot cas, és una legislatura que serveix per reajustar el tauler després del desastre processista. I és en aquesta classe de situacions en què partits com el PSC - amb perfils com el del president Illa - tenen èxit.
Més notícies: