El Consell de la República (l’altre) xiringuito de Puigdemont que s’enfonsa

El que va néixer com una mena “d'estructura d’Estat a l’exili” impulsada per Carles Puigdemont després de la seva fugida a Bèlgica, avui és poc més que una closca buida. Una closca que, a més, està sacsejada per lluites internes, opacitat i dimissions massives. El Consell de la República, ideat com un “govern paral·lel” per mantenir viva la flama del ‘procés’, s’enfonsa com s’enfonsa el processisme

Aquesta setmana, 13 delegats territorials i un total de 22 membres o exmembres de l’organisme han signat una demolidora carta de renúncia. Acusen la direcció actual, encapçalada per l’advocat Jordi Domingo, d’autoritarisme, males pràctiques i frau organitzatiu. “No volem ser còmplices de la perversió d’un somni”, conclouen els signants. 

L’herència tòxica de Comín i la fugida de Puigdemont

El conflicte no és nou. Des de la dimissió de Puigdemont com a president del Consell el 2023, la institució ha entrat en una espiral d’irrelevància i desconnexió. Ja aleshores van saltar les alarmes per l’opaca gestió econòmica de Toni Comín, exconseller i aleshores vicepresident del Consell. Com molts recordaran, Comín va ser assenyalat per despeses injustificades i absència d’auditories.

Ara, amb Jordi Domingo al capdavant, ni hi ha govern operatiu, ni s’han nomenat responsables territorials, ni s’ha presentat cap pla d’acció. Les acusacions inclouen des de manipulació de votacions internes fins a l’ús de “decrets posteriors” per tapar irregularitats. Tot, mentre s’utilitzen plataformes alienes - com l’ANC - per a compareixences institucionals sense mostrar cap símbol del Consell.

L’ANC també explota: mateix patró, mateix fracàs

Però la crisi del Consell no és un fet aïllat. Se suma a la implosió paral·lela de l’ANC, l’altra gran estructura pseudocivil del processisme, també ara sota el control de figures properes a Puigdemont. Presidida pel cantautor Lluís Llach, l’ANC arrossega una hemorràgia de socis, escàndols interns, reformes estatutàries polèmiques i un col·lapse territorial evident.

Només aquesta setmana, una vintena de secretaris nacionals han dimitit, i la seu territorial de Tarragona ha tancat per manca de relleus i participació. A la darrera reunió de socis a la ciutat hi van assistir 17 persones. En tenien registrades 430. El mateix coordinador en funcions ho resumia amb cruesa: “La gent està cremada. Se senten abandonats”

La veritat és que tant l’ANC com el Consell de la República funcionen com a altaveus de les estratègies personalistes de Puigdemont. Aquests altaveus estan centrats a mantenir estructures de poder simbòliques que no pas a oferir horitzons polítics viables. Amb ambdós organismes corcats per la manca de democràcia interna i l’endogàmia, el balanç és el de dos xiringuitos que sobreviuen a base de retòrica