Col·loquen la polèmica Mireia Ingla al capdavant de les teles locals: sou 'de 95.000€'

L'exalcaldessa de Sant Cugat del Vallès, Mireia Ingla (ERC), ha estat designada com a nova gerent de la Xarxa Audiovisual Local (XAL). Es tracta d'una xarxa de mitjans locals finançada per la Diputació de Barcelona. El nomenament, aprovat aquest dijous en una Junta General Extraordinària, ha comptat amb el suport d'ERC, PSC, Junts i els Comuns. Per contra, Vox hi ha votat en contra i el Partit Popular ha optat per abstenir-se.

Ingla assumirà el càrrec a partir de l'1 d'agost, substituint Antoni Molons. La nova responsable percebrà un salari superior als 95.000 euros anuals. El consorci públic té una audiència mitjana que ronda tot just l'1,1% a Catalunya. Tot i això, disposa d'un pressupost proper als 28 milions d'euros.

Una figura controvertida al capdavant d'un ens amb poca projecció

Advocada i mediadora de professió, Mireia Ingla va ser alcaldessa entre 2019 i 2023 per ERC i, després de perdre el càrrec, va passar al sector privat. La seva trajectòria política ha estat marcada per la sintonia amb les posicions més simbòliques del processisme. El seu ascens al capdavant de la XAL ha estat interpretat per l'oposició com la pròpia d'una “agència de col·locació” de l'ecosistema processista.

Des de Vox, el diputat provincial Jordi de la Fuente ha denunciat el que considera “un altre exemple de malbaratament i sectarisme ideològic amb diners públics”. En la seva intervenció, ha criticat que la XAL serveixi per "recol·locar figures" mentre es destinen fons milionaris a produccions amb poca rellevància social:

Precedents familiars

La designació d'Ingla no es produeix en el buit. El seu nom ja va estar envoltat de polèmica quan, durant la seva etapa com a alcaldessa, el seu fill Ignasi Subirà Ingla va ser nomenat cap de gabinet de la Conselleria d'Exteriors.

Tot i la seva joventut, Subirà ja havia ocupat diversos càrrecs de confiança a l'administració catalana, inclòs un lloc a la delegació del Govern a Brussel·les. El seu nomenament amb un sou de més de 82.000 euros anuals va ser qualificat per l'oposició local com un cas evident de nepotisme polític.

Aquests antecedents reforcen les crítiques sobre la utilització de càrrecs públics com a compensació o continuïtat de carrera política. Per a molts és evident que l'ascens d'Ingla a la gerència de la XAL no és més que un altre episodi en la xarxa de favors entre partits.