El Consell de la República, en standby

El declivi del processisme aquest darrer any ha obligat Carles Puigdemont a redefinir l'estratègia de Junts i els seus satèl·lits com el Consell de la República. Durant les negociacions amb el PSOE, l'executiva del Consell encapçalada per Puigdemont i Toni Comín van perpetrar un cop per apartar l'òrgan legislatiu, l'Assemblea de Representants, i castrar el debat intern. La incertesa al voltant de l'amnistia va arribar a plantejar la possibilitat que Puigdemont es quedés a Brussel·les i que el Consell de la República assumís un paper protagonista en la nova etapa.

Però els darrers esdeveniments polítics han canviat les tornes, i ara el govern paral·lel de la fictícia república catalana ha quedat en standby.

Sobretot per dues raons. Una, l'aprovació de l'amnistia que acosta el retorn de Puigdemont a Catalunya i que l'ha portat a assumir la candidatura a la presidència de la Generalitat. I dues, la dimissió de Lluís Llach de l'executiva del Consell i la seva elecció com a president de l'Assembla Nacional Catalana (ANC), que ara entra de ple a l'òrbita de Junts.

La seva estratègia ja no passa per la confrontació i l'aïllament, sinó per la reunificació de l'independentisme sota el lideratge de Carles Puigdemont i l'espai de Junts.

Quins plans té Puigdemont amb el Consell

La realitat és que el Consell de la República, que va néixer amb la intenció de ser un òrgan aglutinador de masses, ha acabat sent un reducte sense influència i cada cop amb menys prestigi. La manca d'incidència i la desafecció cap a la direcció ha restat suport a l'entitat.

La seva existència va tenir algun sentit quan Puigdemont es mantenia a la posició de la confrontació, però una vegada assumida la via de la negociació amb l'Estat, va perdre qualsevol raó de ser.

El Consell ja venia donant símptomes d'esgotament i els darrers temps s'havien multiplicat les baixes de membres desencantats amb el rumb del Procés. Això s'ha accelerat en els últims mesos, i fins i tot Puigdemont assumeix que el Consell ha de complir ara una altra funció. Ja no la d'aglutinar l'independentisme sota el seu paraigua, sinó la d'exercir com a eina de suport a la seva estratègia i de pressió a ERC.

Per això, després de conèixer-se els resultats de les eleccions catalanes recents, el Consell de la República va emetre un comunicat demanant la recomposició de la unitat independentista. És el mateix que està reivindicant Junts, la concepció de la unitat del qual passa per la submissió d'ERC a un projecte encapçalat per Puigdemont.

L'expresident entén que al Consell encara hi ha sensibilitats diverses i que això pot exercir algun tipus de pressió sobre els republicans perquè descartin definitivament recolzar el PSC.

L'ANC, el nou objecte de desig

Però, més enllà d'això, Puigdemont sap que el Consell de la República ja no té cap capacitat de mobilització. Per això ha fixat la seva atenció a un altre òrgan independentista en hores baixes, l'ANC.

A Junts creuen que els resultats del 12-M deixen Carles Puigdemont com l'únic actor polític processista capaç de reconduir el rumb del Procés. Amb ERC en crisi, el Consell de la República esgotat i l'ANC a punt de desaparèixer, apel·len a la reunificació sota el lideratge de Puigdemont com a única sortida per a la supervivència. I per aconseguir-ho, el potencial mobilitzador de l'Assemblea és molt més fecund que el del Consell.

La figura clau per culminar la integració de l'ANC a l'òrbita de Junts és Lluís Llach, que precisament va abandonar el Consell de la República pel seu desacord amb la decisió d'investir Pedro Sánchez. Malgrat tot, Llach continua sent fidel a Puigdemont, i va fer campanya tant per ell a les catalanes com per Comín a les europees. A més, representa el sector més agressiu contra ERC, ja que ha demanat repetidament la dimissió d'Oriol Junqueras i atia sempre que pot als republicans.

La seva elecció ha estat criticada per una minoria de l'ANC que ho veuen com una maniobra de Junts per aconseguir el control de l'entitat aprofitant la seva crisi interna . Llach defensa la seva independència, però alhora culpa ERC del fracàs independentista i demana la reunificació del moviment en un discurs sospitosament semblant al de Junts i Carles Puigdemont.

L'amnistia i el futur de l'espai postconvergent

Els plans de Puigdemont no passen per dissoldre el Consell de la República. En plena campanya per les catalanes, el mes d'abril passat, l'òrgan va emetre un comunicat en què reivindicava la seva existència com a garant de la confrontació mentre Catalunya no arribi a la independència.

Però ara l'òrgan assumeix un paper secundari, i Puigdemont centra la seva estratègia en una acció a tres bandes.

L'eix serà el seu paper com a candidat a la presidència de la Generalitat, primer amb el retorn una vegada aplicada l'amnistia pels jutges, i després maniobrant perquè Illa no sigui president. Tots els seus esforços se centren ara a forçar una repetició electoral ja amb Puigdemont de tornada a Catalunya .

L'altre eix és tornar a mobilitzar la societat civil al voltant de l'Assemblea Nacional Catalana sota el lideratge de Lluís Llach. Això serà molt important si hi ha una repetició electoral, perquè la nova ANC remarà a favor de Junts en la reivindicació de la reunificació independentista i la concentració del vot a Puigdemont.

La tercera pota serà l'acció de Toni Comín des de Brussel·les, encara que l'aprovació de l'amnistia resta pes a la funció de denúncia de la repressió i l'estratègia judicial mantinguda els últims anys. A més, si Junts perd eurodiputats com apunten les enquestes, el pes es traslladarà més clarament de Brussel·les a Catalunya. I això podria representar el principi de la fi del Consell de la República, que de moment segueix a standby.