Set anys després del 17A: Catalunya, convertida en un centre de gihadisme a Europa
Catalunya és un dels principals focus gihadistes a tot el continent: Quins factors expliquen aquesta realitat?
Aquest dissabte es compleixen set anys dels atemptats terroristes del 17 d'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils. Un grup de gihadistes van perpetrar diversos atacs a la Rambla de la capital catalana i a la localitat de la Costa Daurada amb un balanç de 16 persones assassinades i més de 150 ferits.
Aquest va ser el darrer gran atemptat gihadista que hi ha hagut a Espanya. Tot i això, no l'últim com a tal. Actualment, la justícia està investigant com a terrorisme gihadista l'atac d'un home en un centre comercial de Badalona el mes d'abril passat, quan va entrar amb una destral al McDonald's i va sembrar el caos trencant vidres i amenaçant els clients.
A Catalunya, com a tot l'estat, està activat el nivell 4 de 5 d'alerta antiterrorista. És a dir, Catalunya es troba en nivell de risc alt que torni a succeir un atac com el del 17A.
I és que Espanya, però especialment Catalunya, ha esdevingut un dels principals focus de gihadisme a tot Europa. Un fet que obliga les autoritats a estar en alerta constant per minimitzar aquesta amenaça latent a casa nostra.
Des de començament del 2024, a Espanya s'han produït 27 operacions antigihadistes. I 11 s'han dut a terme a Catalunya. És a dir, el 40% de les operacions policials contra el gihadisme que hi ha a tot l'estat tenen lloc en territori català.
De fet, actualment, la policia -en coordinació amb el Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat- està seguint gairebé 300 persones que potencialment poden estar vinculades al terrorisme gihadista. Concretament en són 282 i 40 d'elles són dones.
Alhora, els Mossos d'Esquadra han informat aquesta setmana del balanç dels plans de prevenció de radicalització en els quals treballa la policia catalana. L'últim any es van detectar fins a 189 casos de radicalització, la majoria relacionats amb el gihadisme.
Els mateixos Mossos adverteixen que l'amenaça que hi ha actualment a Catalunya és alta. I que, el més probable, és que l'autor o els autors d'un possible atac gihadista sigui protagonitzat per "un autor individual o una xarxa de base". És a dir, semblant al que va passar l'agost del 2017. "Persones que viuen a Catalunya i que viuen un procés de radicalització i que utilitzarien armes blanques o mitjans que tinguin al seu abast", explicava David Sánchez, intendent de la Comissaria General d'Informació de la policia catalana.
Per què Catalunya és un dels principals focus del gihadisme a Europa?
No hi ha factors que provoquin directament aquesta realitat. Tot i això, sí que hi ha factors que ajuden a entendre aquesta tendència. Per exemple, Catalunya és la comunitat d'Espanya que rep més immigració de països islàmics. Si a aquesta dada s'hi afegeix la implementació del salafisme a casa nostra, les coses comencen a tenir més sentit.
El 80% de centres salafistes a Espanya són a Catalunya. I, de fet, es calcula que en una de cada tres mesquites que hi ha al territori català es predica el salafisme, la rama més radical de l'islam. Tot i això, encara n'hi ha més.
Aquestes dades posen també en qüestió les polítiques d'integració, que alguns -especialment l'esquerra- promouen com a única i màgica solució. Però molts dels radicalitzats són fills d'immigrants (i fins i tot alguns nascuts ja aquí). Són els anomenats immigrants de segona generació. Va ser el cas, per exemple, dels terroristes de Ripoll que van perpetrar els atemptats del 17A del 2017.
Younes Abouyaaqoub (va néixer al Marroc, però va arribar a Catalunya amb quatre anys) i companyia anaven a l'escola, parlaven un català perfecte i, fins i tot, tenien feina. Això no va impedir que abracessin les posicions més radicalitzades de l'islam i acabessin cometent l'atac de fa set anys.
D'aquesta manera, set anys després dels atemptats que van commocionar tot Catalunya, el problema del gihadisme continua viu. Només el treball policial i dels serveis d'intel·ligència ha aconseguit evitar altres atacs com els del 2017, encara que això no vol dir que l'amenaça no sigui més latent que mai.
Més notícies: