Catalunya es consagra com el bressol del gihadisme a Espanya i Europa

19 persones detingudes a Espanya per gihadisme només l'últim mes. Aquesta dada aportada per l'Observatori Internacional d'Estudis sobre el Terrorisme confirma el que fa mesos que els experts alerten, i és que estem en un nou auge de l'islamisme radical a Europa i a Espanya. Especialment a Catalunya, que per diverses raons s'ha consolidat com a bressol del gihadisme internacional.

Només cal observar les dades ofertes per l'observatori: de les 27 operacions antigihadistes des de començament d'any, 11 s'han dut a terme a ciutats catalanes. Això vol dir que el 40% de les operacions tenen lloc a Catalunya. Només al mes de gener es van dur a terme quatre operacions a Barcelona, i quatre més van tenir lloc al març a Barcelona, Girona, Badalona i Terrassa.

Això ha fet que la policia posi el focus a Catalunya com a territori base del terrorisme global de tall islamista. La pregunta que es fan molts és per què aquesta regió lidera de llarg les activitats gihadistes a Espanya i Europa.

La progressiva i imparable islamització de Catalunya

Segons l'Observatori Andalusí, a Catalunya hi ha uns 617.500 immigrants d'origen islàmic, la majoria marroquins seguits dels pakistanesos. Això suposa el 8,1% de la població catalana, de llarg el percentatge més alt de tot Espanya. Això respon a un llarg, lent però imparable procés migratori que durant anys ha atret la immigració marroquina i musulmana en general Catalunya.

Aquest fet aïllat no vol dir res, però la cosa es complica quan s'introdueix la variable de la implantació del salafisme. El salafisme és un corrent radical de l'islam que és darrere de la radicalització dels musulmans a Europa i la seva conversió al gihadisme.

Les dades són alarmants: el 80% dels centres salafistes d'Espanya són a Catalunya, i els imants radicals controlen una de cada tres mesquites al territori català.

Durant anys les institucions catalanes han fet els ulls grossos, si no emparats, la proliferació de l'islamisme radical. Emparats en la protecció de la llibertat religiosa, han imposat una política de tolerància que ha contribuït a la concentració de gihadistes a Catalunya. La permissivitat de les autoritats i la posició estratègica i la seva connexió amb altres països expliquen perquè els musulmans radicals s'instal·len en aquesta regió.

Hi ha un altre factor, i té a veure amb la demografia. Segons un estudi del Reial Institut Elcano, a Espanya i Catalunya el gihadisme global ha deixat de ser un fenomen relacionat amb estrangers i ha adquirit un component autòcton.

Això significa que la gran majoria de les activitats gihadistes a Catalunya estan protagonitzades per maqrroquins i altres msulmans nascuts aquí, els anomenats immigrants de segona generació. Per tant, l'auge migratori també explica per què Catalunya lidera l'amenaça terrorista a Europa. I obliga a posar damunt la taula el debat sobre la substitució demogràfica i els perills que comporta.

Amenaça gihadista en auge

L'altre factor és extern de context internacional. La realitat és que l'atemptat de Hamàs del 7 d'octubre i la posterior ofensiva israeliana a Gaza van desencadenar la crida de les autoritats islàmiques a la gihad global. Això ha contribuït a la reactivació de cèl·lules terroristes que estaven adormides, ia la radicalització que augmenta l'amenaça d'atacs a sòl europeu.

Per tot el que hem explicat anteriorment, és lògic que Catalunya hagi estat un dels territoris amb més activitat gihadista en els darrers mesos. La policia i els experts treballen amb la idea que els gihadistes veuen el territori català com un pont entre el niu salafista espanyol i la resta d'Europa. Des de ciutats com Barcelona i Girona es poden establir connexions amb països com Bèlgica, els Països Baixos o Alemanya.

El Ministeri de l'Interior va augmentar al desembre l'alerta terrorista, que va passar del nivell 4 al quatre reforçat. La policia té una cura especial a Catalunya, on els atemptats del 17-A, el 2017, van marcar un abans i un després.

Allò va evidenciar que Catalunya té un greu problema de seguretat relacionat amb el terrorisme internacional. Però també va portar a una sensibilització de la població davant d'aquests problemes, i de fet encara s'estan notant les conseqüències de l'impacte emocional social. No és estrany que també sigui un dels territoris on ha calat el discurs contra la immigració i la islamització i ha estat, precisament, a Ripoll, bressol dels terroristes del 17-A.