Comença la campanya electoral més oberta i televisiva

Aquesta matinada ha començat la campanya electoral per a les eleccions generals del 23 de juliol. Dues setmanes on els partits polítics volen intensificar els seus missatges i performances. Perquè estem davant una de les eleccions més obertes i més diferents de la història recent d'Espanya.

El 23 de juliol poden passar moltes coses. Algunes, com la victòria en vots i escons del Partit Popular, ja les donem per fetes. D'altres, com la suma de la dreta per governar, semblen estar més obertes. Després de diversos anys de sanchisme, la sensació de cansament sembla generalitzada, però coses més rares han passat.

Estem en la campanya electoral que decidirà qui arriba a la Moncloa, si Alberto Núñez Feijó o Pedro Sánchez . No us enganyeu, Feijóo pot arribar als 140 diputats i no governar. O el mateix amb altres paraules: Pedro Sánchez pot arribar als 100 diputats i pactar amb tothom menys la dreta per mantenir el poder. Amb les concessions que calguin, és clar.

El CIS cuinat de Tezanos ja dibuixava l'estratègia de l'esquerra. Donar la sensació que el PSOE pot disputar la victòria al PP, que hi ha remuntada, mentre Sumar i els seus col·lectius "socials" demanen el vot per la por de Vox. És la campanya de tots contra Santiago Abascal -quina manera de fer-li un cordó sanitari: parlar-ne cada dia-.

Menys mítings, més televisió

La campanya d'aquest 23J també porta canvis significatius. Sigui per l'estiu o pel poc temps de Pedro Sánchez, seran les eleccions de la televisió. El tour del candidat del PSOE ja va començar fa setmanes en diversos programes i ahir mateix va tornar a Mediaset. Sánchez necessita revulsius i hi va amb tot.

Va demanar fins a sis debats amb Feijóo perquè resulta que un bon president no és algú honrat i amb sentit d'Estat. Es veu que ha de ser algú que quedi bé la televisió i sembli guapo, alt i moreno. Pedro Sánchez no hi serà durant gairebé la meitat de la campanya a Espanya perquè li toca la presidència rotatòria de la UE. La seva estratègia, doncs, serà renunciar als mítings, res de recórrer Espanya, per anar als platós de televisió.

Pedro Sánchez s'ho juga tot a una carta: convèncer la gent que ha de tornar a confiar en ell a través de la petita pantalla. D'altra banda, Alberto Núñez Feijóo, coneixedor del seu avantatge, opta per una campanya pausada, tranquil·la. El PP creu haver fet els deures durant 4 anys. És més, després de les contínues extravagàncies del Govern de PSOE i Podem, està convençut que la gent ja n'està farta.

Confiar-se en política no sempre funciona. Alberto Núñez Feijóo també se la juga durant aquests 15 dies. El que perdi, sigui Sánchez o Feijóo, no seguirà en política els propers anys. Que espavilin.