Comença la campanya per un nou cicle polític a Espanya

Aquesta matinada, del dijous al divendres, a les 00.00 hores, es donarà el tret de sortida a la campanya electoral per a les eleccions generals. Sembla que ho estiguem des de fa setmanes o fins i tot mesos, sobretot per culpa de les municipals del 28 de maig. Però no serà fins a aquesta nit que els polítics podran demanar obertament el vot per al 23 de juliol.

Fins al 23 de juliol no tindrem els resultats que ho confirmin. Però el cert és que les darreres cites electorals i també les enquestes assenyalen que Espanya viu un canvi de tendència. El PP ha recuperat bona part del crèdit perdut a l'era post Rajoy, i VOX –a diferència de Ciutadans– s'ha consolidat com una opció sòlida.

Això ha permès a la dreta apoderar-se de governs ocupats per l'esquerra. Casos com els d'Andalusia, les Balears, el País Valencià o Extremadura han permès canviar de color polític bona part del mapa electoral espanyol. Un mapa que no fa gaire era vermell i que, després de les municipals i autonòmiques del maig, és majoritàriament blau (i verd).

Pedro Sánchez intentarà resistir aquest canvi de tendència que viu Espanya. De fet, l'avenç electoral respon a aquesta lògica. Sánchez estava segur que, si tenia alguna opció de no sucumbir al nou cicle polític, era avançant els comicis. L'actual president, que ha demostrat ser capaç de vèncer qualsevol situació adversa, s'enfronta ara al seu repte més gran.

Que vivim una nova era ho demostra també la desaparició de Ciutadans o de la marca Podemos. Els primers han assumit el camí a l'extinció i directament van decidir no presentar-se a aquestes eleccions. La formació morada, per part seva, ha cedit a les exigències de Yolanda Díaz. No han tingut més remei que diluir la seva marca dins de Sumar, deixant pas a una cara més amable i menys agressiva com és la de la vicepresidenta segona. Que els serveixi electoralment ja és una altra cosa.

Només repeteixen 2 candidats

Una altra mostra del canvi d'era política es pot veure, precisament, a Podemos. I és que, no només han hagut d'amagar el nom darrere del projecte de Sumar. Les dues cares principals de la formació també són ja part del passat. Pablo Iglesias i Irene Montero ni seran ni pintaran res la propera legislatura.

Tampoc Albert Rivera ja pinta res en la política espanyola. El que va ser líder de Ciutadans es va apartar de la política després de no estar a l'alçada l'any 2019. I ara ja és més un personatge del món del cor, gràcies al seu idil·li (ja trencat) amb Malú, que del món de la política.

També sembla prehistòria parlar de Pablo Casado. Va mesurar malament les seves forces a la guerra interna contra Isabel Díaz Ayuso al Partit Popular. D'això, fa poc més d'un any. Casado va deixar el seu càrrec com a líder del PP l'abril del 2022, quan Alberto Núñez Feijóo va agafar les regnes del partit. En aquells moments, els populars encara anaven per darrere a les enquestes i ara tots els sondejos apunten a un triomf del PP.

D'aquesta manera, només repeteixen dos candidats dels partits principals. L'incombustible Pedro Sánchez i Santiago Abascal. El líder de VOX veu com, finalment, la seva formació pot ser decisiva en la formació del proper govern. El seu partit ja ha estat important per canviar el signe de color de diverses comunitats autònomes i ara vol repetir-ho a la Moncloa.