El cas Casa Orsola se li gira en contra a l'esquerra i al Sindicat de Llogateres

A primera hora de divendres va saltar la notícia. L'Ajuntament de Barcelona compraria la Casa Orsola. I, per tant, els veïns sobre els quals pesava una ordre de desnonament podran seguir vivint en aquest edifici modernista de l'Eixample.

El que semblava -o així ho va voler vendre l'esquerra- una bona notícia, se li ha acabat girant en contra. Tant al Sindicat de Llogateres com a les principals forces polítiques progressistes. A mesura que es van conèixer detalls de l'operació, sobretot a partir de la compareixença pública de l'alcalde Jaume Collboni, el que es va vendre a primera hora com un èxit s'ha convertit en una onada de crítiques a Collboni, el PSC, als Comuns i també al Sindicat de Llogateres.

Analitzem els motius pels quals, els tres principals agents de l'esquerra política implicats en el cas Orsola han quedat debilitats amb aquesta operació.

El PSC de Barcelona amb Jaume Collboni al capdavant

- L'Ajuntament de Barcelona es gastarà, juntament amb la Fundació Hàbitat 3, un total de 9,2 milions d'euros per adquirir aquest edifici modernista. Segons Collboni, és un preu un 30% inferior al preu de mercat. No obstant això, el preu final de compra supera amb escreix els 6 milions que va pagar el fons que tenia la propietat de l'edifici el 2021.

- Quan al 2021 el govern municipal d'Ada Colau va rebutjar l'opció de comprar la Casa Orsola per 6 milions, Jaume Collboni i el PSC formaven part de l'executiu. Ara, gairebé cinc anys després, prenen una decisió diferent d'aquella amb una operació que surt, com a mínim, un 50% més cara.

- Els 9,2 milions de la compra es quedaran curts. L'edifici requereix diverses obres de manteniment que faran incrementar la inversió pública final.

- Serà la Fundació Hàbitat 3 la que gestionarà l'immoble. Es tracta d'una fundació que només l'any 2023 es va emportar gairebé 7 milions d'euros en subvencions (gairebé un 90% dels seus ingressos). I té unes despeses de més d'1 milió i mig d'euros en sous. A més, recentment Hàbitat 3 va ser notícia perquè, en uns pisos de la seva propietat que van cedir a unes suposades famílies vulnerables, aquestes estan fent la vida impossible als veïns que s'han queixat repetidament d'aquesta fundació.

- La fórmula utilitzada per l'Ajuntament per tancar la polèmica sobre la Casa Orsola no és replicable a altres casos semblants. Es calcula que a Barcelona pot haver-hi fins a 4.000 edificis amb una situació similar a la que vivien els veïns d'Orsola. És impossible i inviable repetir la fórmula utilitzada en aquest edifici modernista de l'Eixample. Per tant, ja han començat les queixes de veïns d'altres barris en situacions similars.

- L'Ajuntament ha beneficiat amb diners públics uns inquilins que no es troben precisament en situació de vulnerabilitat. De fet, el veí al qual havien de desnonar és un professor de secundària amb sou fix i lloc estable que ara viurà en un àtic amb una terrassa de 60 metres quadrats en una de les zones més cares de Barcelona gràcies als diners públics pagats per l'Ajuntament de Collboni.

No són pocs els que es pregunten per què aquests veïns tenen aquest privilegi quan centenars de ciutadans barcelonins es troben en una situació clara i objectivament pitjor. També s'han fet notar veïns de barris abandonats pel consistori local (com el Raval o Nou Barris) que fa anys que reclamen inversions i ara veuen com l'Ajuntament es gasta un dineral per beneficiar gent que no és vulnerable.

- Jaume Collboni haurà de fer front també a un possible problema judicial. El PP de la capital catalana ha portat el cas a la Fiscalia perquè consideren que l'operació crea desigualtats entre barcelonins i beneficia els inquiokupes.

El Sindicat de Llogateres

- A primera hora de divendres, el Sindicat de Llogateres es mostrava satisfet i alegre per la notícia. Al cap d'unes hores, van girar completament el guió i van començar a fer-se els enfadats, carregant amb duresa contra Collboni. El que van provocar és que molta gent els retragués que el seu objectiu no era defensar els veïns de Casa Orsola del fons voltor, sinó que l'únic que volen és viure eternament del conflicte.

- Després de demanar solucions màgiques, es van enfadar perquè l'Ajuntament va comprar Casa Orsola. Una de les poques solucions viables que hi havia era precisament la compra per part del consistori. Davant d'aquesta situació, molts van preguntar què esperaven els del Sindicat. Que com poden queixar-se després de generar un conflicte que poques solucions tenia. Després de controlar el relat i l'agenda, ara segueixen enfadats tot i que els inquilins que defensaven no hauran de marxar.

- Durant dies han muntat un espectacle al centre de Barcelona perquè, finalment, el seu gran enemic (la propietat de la casa) es fes d'or guanyant més de 3 milions d'euros més dels que va invertir a l'hora de comprar-la fa menys de cinc anys. Segurament el fons propietari de l'edifici estarà eternament agraït al Sindicat de Llogateres.

- "Hem aconseguit fer fora Albert Ollé (cap del fons que tenia l'edifici en propietat)", deien al seu compte d'X. Molts, farts del seu afany de protagonisme, els recordaven que ells no han aconseguit res. Que tot ho ha mogut unilateralment l'Ajuntament de Barcelona i que ells poc tenen a veure amb la solució final.

Ada Colau i els Comuns

- Els Comuns, com ja és habitual, han intentat treure rèdit polític del cas Casa Orsola. Ells que són precisament els que van rebutjar comprar l'edifici el 2021 quan valia 6 milions d'euros.

- Els Comuns s'han posat del costat dels inquilins, criticant també Jaume Collboni. Ho han fet obviant que ells han governat Barcelona entre 2015 i 2023 i també que fa 6 anys que formen part del Gobierno. És a dir, si algú és responsable del problema de l'habitatge que hi ha especialment a Barcelona, són ells.