Europa Press Entitats amigues d'Ada Colau reben més de 13 milions en subvencions des de 2016
Jaume Collboni manté l'aixeta oberta per por a una rebel·lió d'aquest entramat cívic-associatiu
El PP de Barcelona ha denunciat que el govern de Jaume Collboni ha regalat 500.000 euros en subvencions a les entitats colauistes des de 2023. L'Observatori DESC i Espai Ambiental han estat les més beneficiades amb 175.218 i 137.139 euros respectivament.
És només la punta de l'iceberg de l'enriquiment d'aquestes fundacions durant els vuit anys del govern d'Ada Colau.
Colau va organitzar un sistema clientelar amb diverses entitats | Europa Press
2016 va ser un any clau en la consolidació d'aquesta constel·lació de plataformes que tenien com a missió apuntalar el poder dels Comuns a Barcelona.
Aquestes entitats han seguit actuant com a força de xoc dels Comuns a l'oposició. Aquesta podria ser la raó per la qual el PSC continua finançant aquestes entitats, per evitar trencar la pau social.
El 2016 el govern d'Ada Colau va multiplicar les subvencions a entitats amigues, especialment l'Observatori DESC, Enginyeria sense Fronteres i la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). L'Observatori va passar de 150.000 euros el 2015 a 254.777 euros el 2016 i 267.016 euros el 2017. Enginyeria sense Fronteres va passar de rebre 214.437 euros el 2015 a 321.920 el 2016 i 385.175 el 2017.
Més de 13 milions, i podrien ser molts més
L'Observatori DESC ha rebut 1,1 milions des de 2019 en subvencions, mentre que Enginyers sense Fronteres s'ha emportat poc més d'un milió. Colau també va augmentar generosament la dotació per a la FAVB, que en vuit anys hauria rebut 3,9 milions. Colau va formar part tant de l'Observatori DESC com de la FAVB.
A més hi hauria altres entitats beneficiades com l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i l'Ateneu Cooperatiu de Barcelona (Coòpolis). Aquest últim cas també va ser cridaner. Llavors l'alcaldessa de Barcelona va injectar 7,4 milions d'euros a les empreses d'economia social i cooperativa que albergava Coòpolis.
En total, més de 13 milions d'euros que podrien ser molts més sumant la resta d'entitats i associacions properes als Comuns. L'exalcaldessa ja va ser investigada en el seu moment per la suposada concessió de subvencions per beneficiar entitats afins.
Un sistema de poder
L'escàndol de les subvencions deixa al descobert la forma com els Comuns van intentar apuntalar el seu poder a Barcelona. Es tractava d'un sistema de transvasament d'alts càrrecs i favors entre el partit, el govern municipal i les entitats socials.
El cas més evident és el de l'Observatori DESC, una organització no governamental fundada el 1998 per defensar els drets humans. El 2009 l'entitat va començar a trufar de dirigents que després prendrien les regnes de l'ajuntament de Barcelona. Entre ells Gerardo Pisarello, Jaume Asens i la pròpia Ada Colau.
L'Observatori va servir com a laboratori de les polítiques transformadores que després va aplicar el govern d'Ada Colau. L'entitat defensa que “la promoció dels drets humans per part de les administracions públiques és sinònim de salut democràtica”. En aquest cas els ha reportat a més una inacabable font d'ingressos durant anys.
Un altre exemple és el d'Enginyeria sense Fronteres, entitat liderada durant anys per l'exregidor i actualment diputat a les Corts Eloi Badia. Aquesta entitat es va unir a l'Observatori DESC, la PAH i l'APE contra la querella per suposades irregularitats en la concessió de subvencions. Van considerar que era un “atac polític” a Ada Colau i a les entitats socials i cooperatives de Barcelona.
Collboni manté les subvencions
L'oposició sempre ha criticat durament aquest sistema de poder amb el qual el colauisme va teixir una xarxa clientelar que li fos favorable en les eleccions. Jaume Collboni va arribar a l'alcaldia el 2023 amb la intenció de trencar amb l'herència colauista. L'esquerra l'acusà d'estar més a prop del model de Xavier Trias que del d'Ada Colau.
Jaume Collboni manté les subvencions | Europa Press
El manteniment de les subvencions a les entitats colauistes posa en qüestió la voluntat de ruptura amb l'etapa anterior. Encara que les raons podrien ser d'ordre pràctic. Desmantellar aquest entramat d'associacions afins a Colau podria destapar una guerra soterrada que no convé al PSC.
Malgrat la distància actual entre el PSC i els Barcelona en Comú, aquests continuen sent un aliat estratègic que Collboni no vol perdre. Mantenir la pau amb les entitats socials també és clau per a l'estabilitat de l'actual govern. I aquestes entitats continuen fermament controlades pels Comuns.
Més notícies: