Puigdemont i Junqueras, dos líders amb problemes i cada vegada amb menys suport

El Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) va publicar dijous passat un nou baròmetre sobre l'actualitat política a Catalunya. El més comentat ha estat la debacle de Junts i l'auge d'Aliança Catalana. Però hi ha altres dades que han passat desapercebudes, i que ajuden a entendre els canvis tectònics que s'estan produint en l'escenari polític català.

En un sistema com el català molt marcat pels personalismes, crida l'atenció la part de l'enquesta dedicada a la valoració dels líders dels partits. En particular de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, elegits recentment per liderar Junts i ERC en aquesta nova etapa. L'enquesta del CEO confirma el declivi tant d'un com de l'altre.

El president de Junts és el cinquè millor valorat, amb un 3,4 de nota i una aprovació del 36%. L'expresident de la Generalitat va assumir la presidència amb l'ambició de rellançar el seu partit i aglutinar l'independentisme sota el seu lideratge. Però la seva popularitat està cada cop més tocada, i empitjora els resultats de les últimes enquestes.

En el baròmetre anterior a les eleccions de maig de 2024 obtenia un 4,1 de nota i una aprovació del 47%. En l'enquesta de juliol, després de les eleccions, la seva nota va caure al 3,9 i la seva aprovació al 43%. En l'últim sondeig, publicat el 27 de novembre, va rebre un 3,5 de nota i una aprovació del 38%.

Les raons del desgast de Puigdemont

Aquesta és una mala notícia per a Carles Puigdemont, que veu com la seva estrella s'apaga just en vigílies de la possible aplicació de l'amnistia. El PSOE ha plantejat la possibilitat que l'expresident rebi l'amnistia i pugui tornar a Catalunya abans de l'estiu. Però es juga tornar en el seu pitjor moment, discutit sobretot per les seves últimes decisions.

Diversos factors expliquen el declivi de Puigdemont, com el desprestigi generalitzat dels partits processistes i els seus líders a qui l'independentisme veu com a traïdors. Però en el seu cas s'hi afegeix el desgast de l'acord d'investidura de Pedro Sánchez. Puigdemont ha passat en poc temps de messies de l'independentisme a soci dels socialistes, i això li està passant clarament factura.

Però a més hi ha la pèssima gestió del Consell de la República i el cas Toni Comín, que estenen sobre ell l'ombra de l'autoritarisme i la corrupció. Puigdemont també està perdent adeptes en el seu cos a cos amb Sílvia Orriols. Per últim hi ha la liquidació del sector borrasista dins de Junts, que li ha fet perdre més suports en els sectors més independentistes de l'òrbita de Junts.

Oriol Junqueras, ni amb el CEO a favor

Els resultats són igualment dramàtics per al líder d'ERC. Si abans de les eleccions de l'any passat comptava amb un 5,2 de nota i un 63% d'aprovació, ara el puntuen amb un 4,6 i un 54% d'aprovació. Continua sent el líder millor valorat darrere de Salvador Illa i davant de Jéssica Albiach, però el seu suport també està caient.

En el seu cas els resultats s'han de prendre amb pinces, sobretot els de l'any passat quan el CEO estava en mans d'ERC. El director de l'organisme aleshores, Jordi Muñoz, va ser molt criticat per haver inflat les enquestes abans de les eleccions. D'aquí el contrast entre l'aprovació del 63% que li donava el CEO i el batacazo dels republicans en les eleccions.

Ara el CEO està en mans d'un socialista, i és presumible que sigui més 'amable' amb els socis d'Illa que amb els seus rivals. Però Junqueras no és capaç de remuntar el vol ni amb el CEO a favor. Darrere del seu desprestigi hi ha l'erràtica estratègia al capdavant d'aquesta nova etapa.

El president d'ERC és discutit fins i tot dins del seu propi partit, al qual ha portat gairebé al límit de l'escissió. El seu declivi es fa evident també amb el desgast del seu lloctinent a Madrid, Gabriel Rufián, que és probablement el més odiat dins d'ERC. Les enquestes deixen clar que la caiguda d'ERC i Junts està relacionada amb el declivi de Junqueras i Puigdemont.