Carles Puigdemont no convenç i oblida una de les seves condicions

Carles Puigdemont sabia que no tenia una papereta fàcil aquest 9 de novembre del 2023. Sortir a justificar l'acord amb Pedro Sánchez mereixia molta dialèctica, molta èpica i passar de puntetes als resultats reals, més aviat escassos. Abans de la roda de premsa a Brussel·les es filtrava el pacte entre Junts i el PSOE, on s'acorda la llei d'amnistia i començar a parlar de qualsevol cosa. Una mena de taula de diàleg com la del 2021, però "molt més històrica", ha volgut vendre'ns Puigdemont.

"Per fer el mateix que s'ha fet i dir el mateix que s'ha dit fins ara, no els cal Junts", començava afirmant Puigdemont. Perquè el més important per a l'expresident avui era diferenciar-se d'ERC, malgrat que el pacte recorda molt els signats per Junqueras i Rufián. Potser per aquest motiu avui a Carles Puigdemont li interessaven més les paraules que no pas allò firmat.

Perquè l'acord segons Waterloo és històric perquè s'inicia “una etapa inèdita” que toca explorar. "L'ambició dependrà de nosaltres", afirmava Puigdemont, donant a entendre que el pacte regula el marc per a una negociació que ja neix esbiaixada, amb línies vermelles. El PSOE ja afirma que el seu límit és l'Estatut i parlar d'un nou model de finançament, fins aquí hem arribat .

a signar un text que no recela de l'u d'octubre i que assumeix la culpa de l'Estat

Altra cosa és el paperot del PSOE, que va firmar el 155 i que ara canvia d'opinió i s'allunya de la centralitat de l'Estat per tenir content Puigdemont. El que passa és que la baixada de pantalons de Pedro Sánchez no pot servir per tapar el canvi radical de discurs de Waterloo els darrers mesos.

Puigdemont, que s'ha catalogat a ell mateix de víctima, només ha tingut bones paraules per al PSOE. De fet s'ha situat al mateix nivell: no són de fiar ni un ni l'altre i les dues formacions tenen motius per desconfiar. Per això, segons ell, el pacte és històric, perquè "significa un canvi d'enfocament a la narrativa oficial".

El més curiós del cas és que Junts ha afirmat avui mateix que s'han donat les dues condicions prèvies per arribar a l'acord. El partit de Puigdemont va demanar la llei d'amnistia i que l'independentisme fos eliminat dels informes sobre terrorisme de l'Europol, cosa que ha passat. Però ha oblidat la que era la condició més important, que el català fos oficial a la UE. D'això no n'hi ha cap notícia de moment, però ja no deu ser tan important.

La preocupació de Carles Puigdemont

El líder de Junts avui estava més preocupat de convèncer que de felicitar-se. I això és un símptoma que el pacte és estrany. Ha llançat diverses pulles a Esquerra. "El suport a canvi de res no ha anat a la paperera de la història", afirmava. Retòrica pura, ja que el que ha signat és gairebé el mateix que ERC: una llei d'amnistia i una taula de diàleg per parlar de tot.

Sembla que Carles Puigdemont demana un vot de confiança cega a les bases. Assegura que en aquestes trobades amb el PSOE es parlarà de Rodalies -un altre clatellot a Junqueras-, de l'aeroport, d'impostos i de la lluna. Però només serà això: parlar. És probable que aconsegueixin transferències o un nou finançament. L'autonomisme de tota la vida.

"No hi ha cap altre límit que la voluntat del poble de Catalunya", afirmava Puigdemont. I afegia: “Només el Parlament pot representar el poble de Catalunya”. Junts vol fer creure que no renuncia a res, que només es deu al que aprova el Parlament. Però l'acord diu literalment una altra cosa: “PSOE i Junts aposten per la negociació i els acords com a mètode de resolució de conflictes i acorden cercar un conjunt de pactes que contribueixin a resoldre el conflicte històric sobre el futur polític de Catalunya”.

"No ens ha calgut demanar perdó, no hem canviat", repetia Puigdemont. I aquesta és la seva petita victòria, haver aconseguit que el PSOE el rehabiliti com a actor polític. A canvi, oblida les promeses i enterra la unilateralitat. Per a alguns, Puigdemont aconsegueix una cosa impensable: tornar a Catalunya sense retre comptes. Per a molts dels seus, l'expresident cau del pedestal i se suma a la llarga llista de traïdors a la pàtria.