Graffitti de Tvboy de Pedro Sánchez i Carles Puigdemont fent-se un petó a la boca
POLÍTICA

La lletra petita de l'acord: Retrata Sánchez i no serveix per a Carles Puigdemont

El pacte, de quatre pàgines, al descobert


Junts per Catalunya i el PSOE han fet públic l'acord d'investidura entre les dues formacions i que pretén ser també d'estabilitat durant la legislatura. Finalment, Carles Puigdemont i Pedro Sánchez han arribat a un pacte, que es tradueix en un text de quatre pàgines que ja es pot consultar. Es basa en tres punts, Antecedents, Oportunitat Històrica i Acords, i deixa assenyalat el PSOE, que assumeix tesis de l'independentisme, però es queda molt curt per a Junts. Expliquem per què.

El text està especialment escrit perquè Carles Puigdemont tingui arguments entre les bases, perquè assumeix la dialèctica independentista. Retrocedeix fins al 2010 i la sentència que va tombar l'Estatut. Segons assumeixen el PSOE i Junts, l'Estatut era la culminació d'una demanda d'"autogovern i acabar amb dèficits". "Reivindicacions i demandes amb un profund recorregut històric i que han adoptat diferents formes des que els Decrets de Nova Planta van abolir les constitucions i les institucions seculars de Catalunya", afirma el text.

Pedro Sánchez i Carles Puigdemont posen per escrit que l'independentisme va ser "lleial i va actuar dins del marc legal vigent" fins al 2014. La consulta d'aquell any i el referèndum del 2017 van tenir, diu l'acord entre PSOE i Junts- "una participació massiva a favor de la independència de Catalunya”. Però encara més, els socialistes afirmen des d'avui que "l'intent del Gobierno d'impedir el referèndum va donar lloc a unes imatges que ens van impactar a tots dins i fora de les nostres fronteres".

Muntatge de Carles Puigdemont i altres dirigents de Junts amb una foto de Pedro Sánchez

El segon punt, la "Oportunitat Històrica"

Socialistes i juntaires creuen que el resultat del 23 de juliol obre una nova era. Junts i PSOE estan ""preparats per obrir una nova etapa en què, a partir del respecte i el reconeixement de l'altre, es busqui una solució política i negociada al conflicte". La solució ha de ser acordada -res d'unilateralitat, doncs- i totes dues parts buscaran pactes per resoldre “el conflicte històric sobre el futur polític de Catalunya”.

Els acords per signar el pacte

El tercer punt del text de quatre pàgines és el més llarg. Les dues formacions assumeixen que parteixen des de "discrepàncies profundes". De fet, Junts reflecteix al text que considera "legítim el resultat i el mandat de l'1 d'octubre". El PSOE, en canvi, "nega tota legalitat i validesa al referèndum i manté el rebuig a qualsevol acció unilateral". Això no és impediment, diuen, per arribar a un acord. Hi haurà un “mecanisme internacional” per verificar els pactes.

Allò més divertit arriba als continguts a negociar durant la legislatura. A la primera reunió, que es farà aquest mateix novembre, Junts proposarà la "la celebració d´un referèndum d´autodeterminació sobre el futur polític de Catalunya". En aquesta mateixa reunió, el PSOE "defensarà l´ampli desenvolupament, a través dels mecanismes jurídics oportuns, de l´Estatut del 2006, així com el ple desplegament i el respecte a les institucions de l'autogovern".

Muntatge amb un pla mitjà de Pedro Sánchez i Carles Puigdemont amb cara de pocs amics i de fons una foto de l'hemicicle del Parlament Europeu

És a dir, hi haurà una ruenió perquè totes dues formacions diguin el que ja està escrit. És una de les millors metàfores que servidor ha llegit del que és perdre el temps. Perquè Junts també explica al text que demanarà en aquesta primera trobada que se cedeixin el 100% de tots els tributs que es paguen a Catalunya, mentre que el PSOE vol parlar del model de finançament.

A més, les dues formacions acorden una llei d'amnistia, que assumeix les tesis del "lawfare", i que Catalunya tingui més participació a les institucions europees.

En resum: Junts vota Pedro Sánchez a canvi de l'amnistia i una taula de partits -el seu i el PSOE- per parlar d'un referèndum que ja té el no de Pedro Sánchez. Oriol Junqueras deu estar orgullós.

➡️ Política

Més notícies: