Carles Puigdemont defensa els agricultors i torna a sortir malparat

Ara, el que té valor comunicatiu és ser una mica antiglobalista i, si no, almenys semblar-ho. La legislació europea sembla caiguda del cel i tots els partits procuren presentar-se com a defensors de les seves nacions i dels agricultors. Ahir va tocar el torn a l'expresident Puigdemont, que a través de X ha remarcat sense gaire fortuna quina és la postura de Junts.

Tots contra l´Agenda 2030

L'objectiu és ser amic dels pagesos. Y això passa per adoptar part del discurs crític amb l'Agenda 2030 i la legislació europea. Des que els pagesos tallen carreteres, el que s'emporta és la “defensa del territori” i del camp. Cadascú ho fa com pot i per a uns és més fàcil que per a uns altres.

ERC ho intenta combinant el canvi climàtic, amb la sostenibilitat econòmica i la defensa dels petits propietaris. Junts està en una línia semblant. De fet, tots dos partits han sortit corrents a recordar les vegades que han votat que no a Brussel·les. Per part d'ERC, ahir ho va intentar el conseller Mascort:

L'estratègia comunicativa i ideològica és, doncs, a la vista: descarregar responsabilitats en entitats més o menys abstractes. Brussel·les, la Unió Europea, les grans empreses de distribució, els riscos geopolítics, etc. El que es busca és donar la imatge de proximitat amb el “camp”, que és un símbol identitari molt fort.

El torn de Puigdemont

Per això, l'expresident sí que s'hi ha pronunciat. Per a altres temes menys electorals no li va interessar tant: res no va dir res de la immigració i tampoc res del cas de Cristina Casol. A Junts - com a ERC - saben que aquest tema dels agricultors és prioritari electoralment. Les eleccions estan a tocar i el líder moral del partit ha sortit a pronunciar-se:

Detalls al marge, la jugada és la mateixa: un exercici d'equilibrisme entre el comerç internacional i les taronges del petit productor català. Al fil que l'expresident ha compartit, Junts intentava explicar la que ha estat la seva postura. Però, segons les respostes, les explicacions sembla que arriben tard i que fan olor d'oportunisme. “Em punxen i no em treuen sang”, deia un.

Hi havia molts usuaris que recordaven la inacció de la Generalitat durant molts anys amb el tema de la sequera. Altres ironitzaven sobre aquesta postura tan ferma de Junts en defensa del producte català dient que “el resultat el tenim a la vista”. En definitiva, que ara com ara el votant té memòria.