Els atacs a la policia a Catalunya desfermen una guerra entre agents i institucions

L'enèsim episodi de violència a Catalunya, aquesta vegada al barri lleidatà de La Mariola, ha precipitat una guerra entre sindicats policials i institucions. SAP-FEPOL i USPAC, les principals organitzacions sindicals de Mossos d'Esquadra,han carregat contra la complicitat política amb la delinqüència a Catalunya. També han denunciat la deixadesa de funcions dels comandaments policials.

El conflicte esclata després que una turba ataqués la policia a Lleida, diumenge, deixant sis agents ferits. Els agents van ser atacats amb inusitada violència, amb pedres, pals i barres de ferro.Això ha estat la gota que ha fet vessar la paciència dels mossos.

En sengles comunicats, els sindicats assenyalen clarament els sectors socials i polítics que fa anys desautoritzen la tasca policial. Es refereixen al blanqueig sistemàtic de la violència antisistema, que ha guiat la política dels governs catalans durant l'última dècada. La culminació va ser la retirada de la defensa jurídica dels agents, en l'últim govern d'ERC.

L'ajuntament diu que són 'fets aïllats'

El divorci dels sindicats amb les institucions es percep en les declaracions del govern municipal de Lleida després del que ha passat. La tinent d'alcalde i regidora de Seguretat, Cristina Morón, va qualificar els fets com "una baralla puntual" en un "punt específic, focalitzat i identificat". Morón va insistir que "no es tracta d'una situació habitual ni generalitzada" al barri.

Això ha fet esclatar els sindicats policials, que fa temps que adverteixen de la deriva de barris com el de La Mariola a Lleida. "No són fets puntuals", han reiterat. Adverteixen que la situació a Catalunya està fora de control, i que això pot ser només el preludi.

De fet, el conflicte entre agents i comandaments esclata ara però ve de més lluny. Els sindicats van trencar el silenci després dels aldarulls de Salt,jalonats pels mitjans públics i subvencionats, i per la CUP al Parlament. Llavors van advertir que allò era només el preludi.

Setmanes després va esclatar un altre conflicte semblant a Mataró, on desenes d'immigrants van atacar violentament la policia. Aquests fets i els de La Mariola se sumen al problema enquistat de la violència en barris com Font de la Pólvora, a Girona, i La Mina o Sant Cosme. En aquestes zones la conflictivitat comparteix un tret en comú, la pèrdua de qualsevol respecte a l'autoritat.

Sols davant l'augment de la delinqüència

La sensació de pèrdua de control de l'ordre públic a Catalunya coincideix ara amb la tensió entre agents i institucions. Això consolida la idea que els agents estan garantint l'ordre públic sense el suport necessari dels seus comandaments o dels poders públics. Algunes vegades, fins i tot, amb aquests poders en contra.

El divorci entre els policies de base i els seus superiors s'ha vist davant l'intent de suavitzar de cara a l'opinió pública la situació de la delinqüència a Barcelona. L'ajuntament de Barcelona i els comandaments policials van idear el Pla Confiança per transmetre missatges d'optimisme sobre les dades delinqüencials a la ciutat comtal. Les patrulles van reaccionar amb estupefacció, i van alertar que la situació és molt pitjor del que transmeten les autoritats.

Al final la sensació que queda és que els agents estan portant sols el pes de fer front a l'augment descontrolat de la violència i la delinqüència. Ni tenen el suport unànime i sense fissures de les institucions i poders públics. Ni tampoc se senten acompanyats per un sistema que premia els delinqüents deixant-los al carrer.

Els agents fa temps que es queixen que la seva tasca acaba sent inútil a causa d'unes lleis massa permissives i a un sistema col·lapsat. En els seus últims comunicats demanen més seguretat jurídica i lleis que castiguen més durament les agressions als policies.