Carles Puigdemont i Jordi Turull consumen la purga a Junts

La previsible elecció de Carles Puigdemont com a nou president de Junts, amb un 90% dels vots, va tancar aquest diumenge el congrés nacional de la formació a Calella. El nou president va tancar el congrés cridant a passar a l'ofensiva amb una organització encara més nova i en ple procés d'obertura. Una organització que s'emplaça ara a recuperar la centralitat, amb un projecte independentista ample amb vista a prendre la Generalitat al PSC.

Però aquest ha estat també el congrés de la liquidació del sector borrasista a favor de la vella guàrdia convergent, i Jordi Turull ha tingut un paper especialment important. El secretari general ha estat el cervell i el motor d'aquest congrés, on tot estava planejat al mil·límetre per executar el pla perfecte de Puigdemont. L'aprovació per unanimitat de l'informe de gestió, per primera vegada -fins i tot comptant l'època de CiU-, és la millor prova del seu èxit.

Una peça clau del pla ha estat Jeannine Abella, alcaldessa i diputada de Junts, encarregada d'introduir el canvi de votació de la direcció amb llistes tancades. Però això va suscitar centenars d'esmenes de les territorials per mantenir el mateix model de llistes obertes (on es vota càrrec per càrrec). Això no convenia a Carles Puigdemont, que volia blindar una llista amb les persones de confiança.

Segons fonts internes, un cop aprovat l'informe de gestió per unanimitat, Jordi Turull es va dirigir cap a la sala on es debatia la ponència d'organització i en va prendre la paraula. El secretari general va demanar tombar totes aquelles esmenes que posaven en risc el pla de la cúpula per blindar la llista de Puigdemont. Finalment, es va ratificar el sistema de llista tancada, que ha permès a la cúpula consumar la purga interna i consagrar el poder absolut de Carles Puigdemont i Jordi Turull.

El borrasisme ja és història

La victòria sense fissures dels puigdemontistes al congrés de Calella posa fi a la batalla ideològica al si de Junts oberta a l'últim congrés d'Argelers. En aquella cimera celebrada durant l'etapa formativa del partit i en ple declivi del Procés, es va donar carta blanca a la convivència de tres corrents ideològics dins del partit. Les més importants, la liberal-conservadora que encapçalava la vella guàrdia convergent, i la socialdemòcrata liderada per Laura Borràs.

Allò va donar com a resultat una lluita de poder entre els convergents, amb Turull a la secretaria general, i els borrasistes, amb Borràs a la presidència. Els borrasistes comptaven amb un ampli suport de les bases del partit, pel seu ímpetu independentista. Però amb el temps s'ha demostrat que era més important l'experiència política de Turull i companyia, que han aconseguit anar desplaçant els adversaris per quedar-se amb tot el pastís.

L'inici de la caiguda dels borrasistes va ser la dimissió de Francesc de Dalmases, a qui va seguir la imputació de Laura Borràs i el seu cessament com a presidenta del Parlament. L'últim intent de regirar-se contra el seu destí va ser la denúncia per assetjament de dues diputades afins a Borràs -Cristina Casol i Aurora Madaula- contra la cúpula. Allò tampoc va sortir bé, i Aurora Madaula va renunciar mentre que Cristina Casol va ser expulsada.

La sortida de Borràs, Dalmases, Casol i Madaula culmina la liquidació del sector borrasista a l'executiva de Junts. A ells se suma la caiguda dels altres afins a Laura Borràs com Jaume Alonso-Cuevillas, David Torrents, Ester Vallès i Montserrat Caupena. En canvi, entren a l'executiva els dofins de Carles Puigdemont i Jordi Turull, com ara Míriam Nogueras, Salvador Vergés, Anna Erra, Mònica Sales, David Saldoni i Teresa Pallarès.

Un aval al lideratge de Puigdemont

Puigdemont i Turull aconsegueixen així aconseguir el poder absolut en un moment clau de l'estratègia nacional del partit. Puigdemont ha aconseguit no només acabar amb la divisió interna que debilitava el partit, sinó també eliminar els contrapesos que poguessin entorpir-ne la gestió. L'expresident vol que aquesta victòria aclaparadora serveixi per reforçar el seu lideratge mentre el partit s'obre a la incorporació de nous espais -eixamplar la base.

L'absorció de Demòcrates i l'ascens d'Antoni Castellà a l'executiva forma part d'aquesta estratègia de convertir Junts en el nou moviment independentista de masses civicopolític. Un paraigua que agrupi no només la societat civil sinó les diverses tendències polítiques desencantades amb el fracàs del Procés.

Per això Junts s'ha proposat entre altres coses relaxar les seves relacions amb ERC per donar un nou impuls a la somniada unitat estratègica de l'independentisme. Aquest cop sota l'auspici de Puigdemont.