Afiliats al Consell de la República denuncien traves per donar-se de baixa

La crisi del Consell de la República, el xiringuito creat per Carles Puigdemont, travessa una crisi galopant. Va néixer amb l'ambició de ser un govern paral·lel a l'exili, i ha acabat com una agenda propagandística de Waterloo. L'allau de baixes dels últims anys acredita el desprestigi en què ha caigut l'entitat.

De fet, la crisi podria ser fins i tot més gran del que sembla. Perquè, segons han denunciat alguns afiliats, l'entitat estaria posant traves a qui sol·licita la baixa. És a dir, que segons aquests testimonis hi ha membres que fa temps que es volen donar de baixa i no poden.

El Consell ha perdut 13.725 afiliats

La situació al Consell és delicada. L'entitat mostrava el nombre d'afiliats en temps real, en un comptador a la seva pàgina web, fins que molts van començar a donar-se de baixa. En les últimes eleccions a la presidència de l'entitat, el passat mes de febrer, es va publicar un cens de 89.474 inscrits.

Un any abans, en les eleccions presidencials de febrer de 2024, el cens era de 89.970 inscrits. És a dir, en un sol any el Consell de la República va perdre gairebé 500 afiliats.

La caiguda d'afiliats és encara més gran si ens retrotraiem a la votació que va convocar l'ens el 2023 per decidir sobre la supressió de l'òrgan legislatiu. En la votació es va mostrar un cens de 90.481 membres registrats. Tenint en compte que el Consell de la República va arribar a tenir 103.199 afiliats, això suposava una caiguda del 12%

Segons l'últim cens de febrer de 2025, des de la seva fundació a l'octubre de 2018 el Consell de la República ha perdut 13.725 afiliats. I la cosa podria ser pitjor, perquè hi hauria membres que es voldrien donar de baixa i que no poden per les traves de la pròpia entitat.

No es poden donar de baixa

Un soci anomenat Josep Manel denuncia a X que no pot donar-se de baixa. “M'agradaria saber per què el Consell no et dona de baixa quan l'hi demanes”, lamenta. Segons ell no ho fa pels diners, sinó “perquè no vull figurar en organitzacions col·laboracionistes amb l'ocupació espanyola”

També ho denuncia Josep Fossas, que al seu torn ha rebut comentaris d'altres afiliats que intenten donar-se de baixa i no poden. Un d'ells assegura que va arribar a amenaçar-los amb una denúncia si li tornaven a enviar cap correu. Sembla que sortir de l'entitat no només és molt difícil, sinó que a més cal aguantar el bombardeig amb correus i propaganda

La qüestió ja no és només de números, sinó de pèrdua de credibilitat d'una entitat que va arribar a liderar l'independentisme cívic juntament amb l'ANC. Aquestes entitats han estat víctimes del fracàs estratègic i l'esgotament dels lideratges que han enfonsat el processisme