Ciutats hongareses demanen parlar la llengua i els antecedents penals per empadronar-se

Si vols empadronar-te a la ciutat hongaresa de Sátoraljaújhely has de presentar un certificat d'antecedents penals i una acreditació de coneixement de la llengua hongaresa. Aquesta és només una de les localitats d'Hongria que ha endurit els requisits per accedir al padró. Aquest model està suscitant interès a Catalunya, on diversos ajuntaments també demanen un control més rigorós de l'empadronament.

A Espanya, per empadronar-se, només es requereix un document d'identitat (DNI o passaport), un contracte de lloguer o de propietat, i omplir un formulari. La llei espanyola contempla l'empadronament com un deure, però també com un dret. El padró és a més condició necessària per accedir a serveis com la sanitat o l'educació.

Alguns partits i entitats socials consideren que l'empadronament és un deure ineludible dels ajuntaments. Volen obligar per llei a empadronar tothom qui ho demani, fins i tot si no compleix els requisits. De fet, hi ha ajuntaments que ja empadronen de manera fraudulenta.

Altres sectors es rebel·len contra el que consideren una amenaça per a l'ordre i l'equilibri dels serveis públics. A Catalunya, diversos ajuntaments han començat a posar-se durs amb aquesta qüestió.

Enmig d'aquest debat sorgeix l'exemple d'algunes ciutats d'Hongria, on s'aplica una normativa rigorosa.

Llei de protecció local: un canvi de paradigma

Hongria va aprovar l'1 de juny de 2025 la Llei de Protecció de la Identitat Local, que ofereix als governs locals eines legals per preservar la identitat del seu lloc. La nova llei restringeix la compra i el lloguer de béns immobles. La seva finalitat és protegir els valors comunitaris, la imatge del lloc i la composició social davant el creixement indesitjat i l'especulació amb béns immobles.

Sátoraljaújhely és una de les ciutats que aplica de manera estricta aquesta llei. Per empadronar-se allà cal acreditar un coneixement bàsic de l'hongarès a nivell conversacional. A més, hauràs de presentar un certificat d'antecedents penals i bona conducta, un títol d'estudis secundaris, i una acreditació d'absència de deutes.

Segons han anunciat les autoritats locals, a la propietat hi ha d'haver almenys deu metres quadrats per persona. El sol·licitant ha d'acreditar a més una relació laboral estable o el cobrament d'una pensió.

Una altra ciutat que es va acollir a la llei va ser Taktaharkány, on s'estableix la preferència de compra o assentament als locals. A Kiskunhalas, un altre municipi, es va promulgar un decret que prohibeix l'empadronament a persones amb antecedents penals. També s'aplica la llei a Mezokeresztes, on es pretén garantir el benestar dels residents locals i preservar les tradicions i la cultura local.

La llei prohibeix la discriminació

Alguns sectors han protestat contra la llei perquè consideren que fomenta la discriminació (per exemple de la comunitat gitana). Però el Govern de Viktor Orban ha respost de manera contundent: la llei no només és beneficiosa perquè protegeix les comunitats locals, sinó que a més prohibeix expressament la discriminació.

El ministre d'Administració Pública, Tibor Navracsics, ha recordat que la llei contempla preceptes legals per ser impugnada davant qualsevol sospita de discriminació. Navracsics ha negat rotundament que la llei sigui un instrument per intentar expulsar les comunitats romanís.

En aquest sentit, el ministre ha reconegut que algunes mesures impulsades en certs municipis poden ser contràries a la llei. Per exemple, el requisit d'acreditar l'educació secundària, ja que la Constitució prohibeix la discriminació per raons d'educació. En aquest sentit ha promès que seran contundents perquè la llei s'apliqui de manera estricta però sense discriminació.

Això sí, Navracsics ha defensat els beneficis de la Llei de Protecció de la Identitat Local. Per exemple, prohibir la compra de propietats per part de ciutadans estrangers que gairebé mai van al poble, com està succeint en diversos llocs d'Hongria.