Europa Press Se'n va Ada Colau: les 5 taques negres del seu llegat a Barcelona
Va arribar amb aspiracions de transformació i se'n va amb l'oposició d'amplis sectors a la dreta i a l'esquerra
Aquest divendres s'oficialitza l'adéu d'Ada Colau de la política, encara que no sabem si per sempre o per tornar-hi. L'exalcaldessa de Barcelona es vol prendre un respir abans d'intentar un nou assalt a les eleccions municipals del 2027. Amb el seu adéu al ple municipal d'avui posa el tancament a una etapa de deu anys, amb un llegat més ple d'ombres que de llums .
Colau deixa una ciutat més cara i degradada que quan va arribar | Europa Press, e-noticies.cat
Ada Colau va arribar a l'alcaldia per sorpresa el 2015, procedent de l'activisme social i pujada pels aires de canvi insuflats pel 15-M. Va arribar com a bastió dels “ajuntaments del canvi” de Podem, i se'n va com a consagració del seu fracàs. Aquests són els cinc grans fiascos d'Ada Colau, a qui gairebé ningú trobarà a faltar.
La vivenda, el seu gran fracàs
Procedent de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, Ada Colau va prendre la vara de comandament prometent solucionar el problema de l'habitatge. Vuit anys després del govern, el preu de l'habitatge a Barcelona havia augmentat 400 euros (un 50% més que quan va arribar) . Ni tan sols va aconseguir canviar el model turístic, ja que la justícia va tombar el decret urbanístic i va obligar l'alcalde Collboni a ampliar les llicències.
Tot i que el problema de l'habitatge és estructural i va més enllà de Barcelona, el fracàs d'Ada Colau en aquesta carpeta és més destacat. Tractar de controlar el mercat ha provocat un augment dels lloguers i la paralització del sector de la construcció.
El colofó ha estat la seva permissivitat amb el moviment okupa, que ha contribuït de manera notable a l'augment de la delinqüència especialment als barris més degradats del centre.
La imparable degradació
Això ha sumit Barcelona en un procés de degradació imparable que s'ha accelerat de manera preocupant en el segon mandat d'Ada Colau. El bonisme de les polítiques de seguretat i l'abandonament de la neteja han portat barris de Ciutat Vella o l'Eixample a una greu tercermundització. Veïns del Raval, Gòtic i Sant Antoni Abat conviuen diàriament amb la delinqüència i la degradació de l'espai públic.
Les dades de la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra revelen un augment preocupant de la delinqüència, que s'ha traslladat de la perifèria al centre. Els furts i la multireincidència, al carrer i al metro, són manifestacions d'aquesta realitat. Paral·lelament, sobreviuen espais d'impunitat com l'okupació i els narcopisos, heretats del model colauista.
Les superilles, segons el parer
Al costat de l'habitatge, Ada Colau va apostar fort pel projecte de les superilles que havia de guanyar terreny per als vianants i treure'l als cotxes. El resultat ha estat un reguitzell de judicis i demandes que han obligat l'ajuntament a desmantellar transformacions verdes com la del Consell de Cent, que va costar 25 milions d'euros.
La Barcelona verda la paguen els treballadors | Europa Press, Ajuntament de Barcelona
És cert que el projecte de les superilles ha estat reconegut internacionalment i fins i tot ha guanyat premis. Però Ada Colau va voler desplegar el projecte saltant-se el procediment legal, i això afegeix tensió i resta credibilitat a les polítiques municipals.
A més, la guerra dels Comuns contra els cotxes ha provocat molts problemes pels treballadors que paguen de butxaca els efectes de l'ecologisme. Viure a Barcelona és avui més car, sobretot per als que treballen i han de fer servir el cotxe. A això cal afegir els impostos asfixiants.
Una agència de col·locació
També ha estat molt criticat el seu mandat per haver convertit les institucions municipals en una agència de col·locació dels Comuns. Va començar el mandat amb les crítiques per la col·locació del seu marit, i al llarg d'aquests anys dirigents com Janet Sanz han acumulat desenes de càrrecs amb salaris astronòmics. Una cosa molt distant de l'austeritat que pregonaven quan van arribar a l'alcaldia.
El cas més flagrant és el de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), un ens públic on s'acumulen els alts càrrecs d'adreces generals que freguen els 100.000 euros i no se sap gaire bé per a què serveix. També crida l'atenció l'entramat d'organitzacions i entitats socials, des de les plataformes de l'habitatge fins als observatoris, que continuen vivint de l'erari públic al servei dels Comuns.
La idea que els Comuns han destrossat Barcelona mentre s'enriquien a les butaques ha estat clau per a la derrota electoral de les últimes municipals. I explica també la caiguda de la popularitat d'Ada Colau, la manera de fer política basada en l'enfrontament i l'ego personal tampoc ha ajudat.
La Copa Amèrica, el colofó
Ada Colau se'n va a més amb l'escàndol de la Copa Amèrica, que el seu govern va portar a Barcelona i del qual ara reneguen. Però, a més, ha sorprès la manca d'autocrítica de l'exalcaldessa de Barcelona davant d'un esdeveniment que contradiu totalment el model de sostenibilitat que reivindica el colauisme. Les crítiques han vingut sobretot de l'esquerra, cosa que reflecteix el fracat d'Ada Colau i el seu govern a l'hora de transformar la ciutat en un sentit progressista.
Ha estat el colofó final d'una alcaldessa que també ha tingut encerts, però que se'n va amb molts sectors en contra tant la dreta com a l'esquerra.
Més notícies: