Ada Colau, l'altra gran derrotada de les eleccions a Galícia

Encara que sigui pel fet de no ser al poder, l'exalcaldessa Colau viu un moment de popularitat. Les jugades a l'Ajuntament de Barcelona continuen i, per altra banda, Sumar no va desaprofitar l'oportunitat d'utilitzar el seu perfil tan mediàtic a Galícia.

Ara li agafa una mica lluny, però el resultat gallec no és una bona notícia ni per a Colau ni per al seu futur. De moment, no ha dit res del resultat.

Sumar ho va intentar amb les cares conegudes

Ada Colau es va significar molt per Sumar a les eleccions gallegues. És una de les cares més reconeixibles i mediàtiques d'Espanya i el partit no va desaprofitar l'oportunitat de fer-la servir. Més enllà dels detalls, el que és fonamental del seu discurs va ser idèntic al de la resta de forces del bloc d'esquerres i nacionalismes. Encoratjar la participació, sembrar el dubte sobre l'absoluta del PP, declaracions èpiques i tot regat amb plurinacionalitat. O sigui, un espai on Sumar - i en particular els Comuns - se senten molt còmodes:

Al capdavall, els que controlen Sumar a Catalunya són els Comuns. A les eleccions gallegues, per exemple, també va pul·lular el ministre Urtasun. I la veritat és que els Comuns han estat atents a les eleccions gallegues. Han estat una de les tres avantsales - gallegues, europees i basques - de les eleccions catalanes. I aquí sí que tenen molt a guanyar o perdre.

És a dir, les eleccions després de la investidura i l'amnistia són la prova de foc de l'estratègia de blocs sobre què recolza el PSOE i Sumar. Per la seva banda, Colau està en un moment personal – políticament parlant – que no és fàcil. La política exigeix el manteniment del poder i Colau fa temps que no ho toca.

Estratègia de blocs: tot o res

Ella és a l'Ajuntament, empenyent perquè surti el tripartit, que és la traducció per a Catalunya de l'estratègia de blocs. Els que ja veuen la derrota - esquerres i nacionalismes com ERC - maniobren per aliar-se entre si. No tenen més sortida i les pròximes eleccions europees i basques corroboraran si, efectivament, no tenen més sortida.

Una sortida que, a més, també és a nivell de càrrecs. Ada Colau, per exemple, necessita que tot això es faci realitat per mantenir alguna quota de poder. És a dir, que l'estratègia de blocs està pensada com tot o res. Una cosa que s'ha demostrat amb l'estratègia de comunicació del PSOE i de Sumar, que durant la campanya van insistir que el PP en tenia prou de perdre per perdre-ho tot.

El que passa és que això també pot ser al revés: si la coalició de perdedors no hi suma, ells també ho perden tot. I això implica que moltes persones es queden sense quota de poder i sense el seu càrrec corresponent. Galícia ha estat el primer avís. A Catalunya, caldrà veure com l'Ajuntament es resol perquè serà l'avantsala de la Generalitat.