AC continua amb la seva expansió territorial amb un ull posat en el món rural

El gran repte d'un partit en fase de creixement és harmonitzar el seu augment de visibilitat amb l'organització interna. Si els dos factors no s'ajunten degudament, en algun moment comencen els desequilibris. La CUP és un bon exemple: la seva manifesta disfuncionalitat orgànica va malmetre l'exposició mediàtica que li oferia el processisme.

En aquest moment, el partit català que està més centrat en acumular creixement orgànic és Aliança Catalana. El seu projecte d'expansió territorial - amb vista a les municipals del 2027 - és evident. El partit està en fase d'aconseguir militants, penetració en el territori i formar els seus quadres.

En aquest sentit, desenvolupen un paper fonamental figures que no tenen la mateixa transcendència pública que el líder, com poden ser Jordi Aragonès o Oriol Gès. La setmana passada, per exemple, es reunia a Sitges la Secretaria d'Estudis i Programes, que dirigeix Aragonès. A més dels temes sectorials (educació, llengua, economia, etc.), el partit ha donat molta importància a les aliances internacionals:

Un calador de vots desatès: el camp

La sociologia electoral de Catalunya mostra que partits identitaris, com Vox o Aliança Catalana, no es trepitgen el més mínim entre si. El motiu no és tant la diferència de l'eix nacional, sinó la distribució geogràfica. Mentre que Vox es consolida en zones perifèriques i de classes populars, Aliança Catalana ho fa a la famosa “Catalunya interior”.

Això té dos factors de gran importància per a l'anàlisi. El primer és que el nacionalisme ha estat molt fort a les zones rurals, cosa que augmentava la seva representació per les distorsions del sistema electoral. El segon és que el sector primari ha estat abandonat a la seva sort, i això dispara les formacions identitàries de tota Europa.

Amb aquests vímets, el que alguns anomenen “la venjança del camp” és altament probable que estigui capitalitzada per Aliança Catalana. No és casualitat que, en la reunió de la Secretaria d'Estudis i Programes, el partit col·loqués el sector primari com una prioritat estratègica. És en àmbits com el rural on el discurs polític conservador, que privilegia la transmissió patrimonial i cultural, cala millor.

Finalment, cal destacar que el creixement orgànic pel qual ha optat AC és molt lent, però dona resultats ferms. En aquest sentit, el cordó sanitari també actua de manera contraproduent. I el motiu és que els nous seguidors que s'incorporen a AC ho fan ja malgrat el cordó polític i mediàtic.