L'atemptat de Magdeburg divideix la societat catalana amb un debat de fons

El passat divendres un atropellament múltiple i intencionat al mercat nadalenc de Magdeburg, a Alemanya, va causar diversos morts i desenes de ferits. Les autoritats van confirmar immediatament que es tractava d'un atemptat. A partir de llavors, es van començar a construir dos relats a les xarxes socials.

Les característiques de l'atemptat van portar de seguida a pensar en un atemptat islamista. A Catalunya, Aliança Catalana va ser el primer partit a condemnar els fets amb una lectura política. Els seus simpatitzants es van afanyar a carregar les tintes sobre els perills de l'islamisme radical i la necessitat de tancar fronteres.

La història va donar un gir hores després, quan els mitjans alemanys van començar a treure informacions contradictòries. L'autor de l'atemptat era àrab, però havia renegat fa temps de l'islam i simpatitzava amb el partit d'extrema dreta Alternativa per Alemanya (AfD). Segons aquesta versió, aquest psiquiatre saudita hauria actuat com a venjança contra les autoritats alemanyes per fomentar la islamització d'Europa.

El relat era creïble. Però després va sorgir un altre dubte. Si realment era així, per què va atemptar precisament contra un mercat nadalenc, símbol identitari alemany, i no per exemple contra una mesquita?

Les informacions sobre l'autor de l'atemptat continuen sent molt contradictòries. L'única veritat segura és que aquesta tragèdia dóna arguments a uns i altres per reforçar el seu relat en ple debat sobre la immigració i l'islam a Catalunya.

Dos veritats sobre un succés complex

Les informacions de mitjans alemanys van servir d'arsenal per als haters d'Aliança Catalana i el seu entorn. El perfil de l'atacant demostraria que el veritable perill a Europa no és l'islamisme radical sinó la islamofòbia i l'extrema dreta.

Els contraris van respondre amb la teoria de la taqiyya, un precepte islàmic que permet mentir a favor de l'islam. Segons aquesta tesi, Taleb va mentir sobre la seva suposada islamofòbia per despistar les autoritats mentre preparava el seu atemptat. Això explicaria el seu atac a un símbol de la cristiandat en lloc d'un lloc sant dels musulmans.

L'activista iraniana Maral Salmassi va sembrar el dubte en afirmar que en realitat "és un musulmà xiïta radical, com demostren nombrosos tuits". Va advertir que l'engany "es correspon amb la pràctica de Taqqiye, una doctrina islàmica que permet la mentida i l'engany per promoure objectius islàmics".

Els defensors d'aquesta teoria van aprofitar per carregar contra la premsa alemanya. Tot formaria part d'una conspiració del govern alemany per ocultar una veritat incòmoda que beneficiaria l'extrema dreta alemanya en auge. També donaria la raó a aquells que afirmen que els mitjans convencionals ens menteixen, i que per conèixer la veritat cal anar a X.

Què diu la fiscalia alemanya

Els dos relats tenen part de lògica i també debilitats argumentals. El que sembla evident és que l'autor de l'atemptat patia seriosos trastorns mentals i que es comportava de manera erràtica. Això afegeix més incertesa a un cas complex sembrat encara de molts dubtes.

El relat més fiable per ara és el de la fiscalia alemanya, que parla d'un "descontentament" del subjecte "amb la manera com els refugiats saudites són tractats a Alemanya".

Taleb Al Abdulmohsen va arribar a Alemanya el 2006 com a estudiant. El 2016 va rebre asil com a refugiat després d'haver estat amenaçat de mort al seu país, l'Aràbia Saudita, com a apòstata de l'islam. El Govern saudita va advertir les autoritats alemanyes recentment sobre aquest individu pertanyent a la minoria xiïta.

Psiquiatre de professió, ajudava dones saudites víctimes de violència de gènere a fugir del seu país. La seva actitud crítica cap a l'islam va evolucionar a una crítica radical al sistema d'asil alemany i les seves polítiques migratòries.

Les últimes informacions apunten que anava drogat quan va cometre l'atropellament múltiple. Però també que l'atac va ser premeditat, ja que segons s'ha sabut feia temps que estudiava el lloc on van ocórrer els fets.

Una qüestió de fons

Més enllà de la guerra dels relats, aquest succés ha reavivat el debat de fons actual a la societat catalana. Un debat que té a veure amb dues realitats paral·leles i segurament intricades.

Una, la situació específica de Catalunya degut a l'alt percentatge d'immigració islàmica, més que qualsevol altra regió d'Espanya. A més, Catalunya és un pol de l'islamisme radical a Europa com van demostrar els atemptats de 2017. Segons fonts policials, la majoria de les mesquites salafistes d'Espanya i Europa es concentren al territori català.

L'altra és l'auge de la formació identitària Aliança Catalana, que ha posat la qüestió al centre del debat públic. L'atemptat de Magdeburg deixa molts dubtes però serveix per referendar el fracàs del model multicultural i la necessitat d'un tancament de fronteres. Per a certs sectors és també la demostració que el camp de batalla ara mateix és el de la informació.