Tornada a l'escola

Avui és 1 de setembre. I a més a més cau en dilluns. No hi ha millor excusa per creure'ns oficialment que comença un nou curs i que cal tornar a l'escola. Alguns trepitjaran per primer cop el centre de primària, possiblement amb les llàgrimes del primer dia. Altres deixen enrere aquesta etapa, amistats en molts casos incloses, i sentiran l'efervescència de fer-se grans, de l'adolescència, en el seu primer dia d'institut.

En tots els casos mencionats, les famílies han hagut de fer un esforç important per a unes matrícules, llibres de text i material escolar que cada cop són més cars. I als nostres polítics, els únics que cada any cobren més, se'ls en fot. Els dona absolutament igual. Les seves prioritats són unes altres.

També els polítics -i els periodistes que els hem d'aguantar- estrenem avui nou curs. Tot i que la seva tornada a l'escola, en aquest cas al Congrés dels Diputats, no serà fins a la setmana vinent. Potser és que, amb el mes i mig que porten de vacances, no n'han tingut prou i necessiten uns dies extres.

Però, mirin, millor. Així ens deixen unes jornades més de tranquil·litat a la resta. I és que quan tornin els polítics de primer nivell, tornarem a sentir els crits del pati de l'escola. Tornarem a les corredisses de veure qui surt primer, quan acaba el ple, per anar corrents a agafar l'AVE i tornar a casa, com al col·legi. Tornarem a escoltar les seves baralles que, vist el nivell d'algunes, deixen en conflicte diplomàtic la de molts nens de primària. Sí, tornen, però no a arreglar-nos els problemes que molts cops ens generen.

Després del curs intens que hem deixat enrere, i de què espero que s'hagin refet els nostres servidors públics i tornin descansats i amb la lliçó apresa -d'això ja en dubto més-, els deures que tenen per aquest primer trimestre se'ls acumulen. En pocs dies hauria de començar la distribució per la península dels menors migrants de Canàries que ja no pot esperar més.

El Govern espanyol ens hauria d'informar de les conclusions definitives de la Gran Apagada elèctrica de l'abril. Sánchez ens hauria de proposar les primeres mesures reals contra la corrupció mentre, segurament, coneguem nous informes de persones molt properes a ell i en les que ha confiat totalment que ens evidenciaran, un cop més, com de podrit està l'actual govern espanyol.

Sí, tot això és el que hauria de passar de forma imminent. Deixeu-me que confiï, i segurament estaré pecant d'optimista i utòpic, de què així serà. Però vista l'experiència, em sembla que els nens migrants de Canàries encara hauran d'esperar una mica més, enmig de la batalla política entre l'Estat I les comunitats. Que el Govern de Pedro Sánchez farà tot el que pugui per evitar que coneguem la veritat del que va passar el dia que Espanya se'n van a les fosques. I que, amb el jutjat i la Guàrdia civil cercant cada cop més el partit que ens governa, ningú s'atrevirà a donar lliçons de neteja democràtica. El gran dubte si alguns dels socis que fins ara els han sostingut, començaran a allunyar-se.

Avui és la tornada a l'escola, sí, i queden molts mesos perquè acabi el curs i dos anys per a finalitzar la promoció, o això és el que diu Pedro Sánchez. Però si hom fos el professor, ja avui m'atreviria a pronosticar que els nostres polítics tornaran a suspendre. Que els seguirem important poc. I que, quan torni a haver-hi un problema greu, es llançaran els plats pel cap en lloc de cercar una solució, apropiant-se de la solidaritat ciutadana. Una solidaritat forçosa per culpa de la seva incapacitat voluntària i manifesta de fer allò per què els vam escollir i els paguem: fer-nos la vida més fàcil i còmoda.