Polítiques temeràries

Temerari: (Adj.) Que s'exposa a si mateix i als altres a perills, o actua sense prudència ni reflexió.

La tragèdia de l'Holocaust a Europa no va començar a les cambres de gas. Es va iniciar segles abans, sostenint prejudicis que van portar a la Inquisició i a incomptables persecucions per tot el continent. A Alemanya aquests prejudicis van agafar força des de 1924 amb la creació del Partit Nazi, i van passar a conformar lleis a partir de 1933, amb Hitler al capdavant del Govern.

Primer van aparèixer els seus discursos, amb paraules similars a les que escoltem avui a Espanya i altres països, per part de persones que ostenten alts càrrecs de Govern.

Després van arribar els pòsters i murals, similars en els seus conceptes a molts que es poden veure en força carrers de ciutats catalanes, amb Barcelona al capdavant. Goebbels, ministre de Propaganda del Führer, va llançar una sèrie de pel·lícules destinades a fer que la població compri el missatge polític de l'odi cap als jueus, gitanos, Testimonis de Jehovà, contrincants polítics i qualsevol altre que s'oposés als seus designis. Produccions que són similars a moltes que circulen avui per les xarxes socials.

El gihadisme instal·la avui en diverses geografies una narrativa que emula en gran part aquesta construcció macabra de falsedats i conveniències, dirigides a denigrar cristians, jueus o "infidels" que no acceptin la Xaria com a llei de vida.

És, si més no, curiós veure com alguns polítics de països occidentals adopten discursos manipuladors propis dels totalitarismes. Els utilitzen potser per odi, ignorància o per cobrir els seus errors i escàndols de corrupció.

Així és com qui hauria de servir la totalitat de la seva població i protegir totes les minories, actua amb irresponsabilitat, negligència i permissivitat, posant límits a les forces de seguretat en la seva actuació contra els discursos violents, aquells que ells mateixos assumeixen i repeteixen.

La història sabrà jutjar-los, a pregar perquè no sigui massa tard.