La Sima de los Huesos: Inhumacions o accidents?

Una paradoxa en l’enterrament intencionat de fa 400.000 anys a Atapuerca és que si els felins i cànids es van alimentar dels humans en l’avenc vertical de tretze metres, ¿com van entrar i sortir d'ell? La resposta més lògica és que va haver-hi una cavitat superior i que posteriorment l'aigua va arrossegar les restes cap al fons de l'avenc. Avui dia la Sima de los Huesos (SH) està situat en el fons d'un pou molt profund, però les coves canvien molt durant els processos geològics.

De fet, l'aigua que dilueix la calcària en un sistema càrstic no entra i surt pel mateix lloc, sinó que obre conductes superiors i surt per altres inferiors. És a dir, que en SH va haver-hi altres accessos més elevats que els actuals. Després el col·lapse i els fluxos d'enderrocs van enterrar les antigues entrades configurant l'aspecte present. Per tant, suposem que va haver-hi més accessos per SH. Els defensors dels funerals a SH han negat que en temps dels humans hi hagués altres accessos a l’avenc, però en la part distal de la cavitat fossilífera, i a uns dos metres per sobre d'ella, hi ha una obertura.

Aquest passatge està avui completament bloquejat per grans roques, però clarament en algun moment del passat no ho va estar. Un altre possible accés va ser un pou vertical en el sostre d’SH. Suau, essencialment lineal, i d'aproximadament d’un metre de diàmetre, s'estén cap amunt uns 5 metres fins que s'obstrueix per un col·lapse descrit per Arsuaga, i que devia estar obert en temps dels rituals funeraris com expliquen Carbonell & Mosquera en un treball de l’any 2006.

Va haver-hi per tant una primera acumulació de restes humanes per part de depredadors, que després va ser transportada i reelaborada pels corrents d'aigua. Quan la cova va ser subseqüentment segellada per enfonsaments, l'única entrada va ser el fossar actual per on potser sí que van caure posteriorment la majoria dels úrsids trobats a SH produint el nivell fossilífer superior. Aquests, i com sol passar en altres coves, al buscar lloc per a hibernar, van poder sofrir tal contingència. Però un dels arguments per defensar l’acte funerari a SH són els ungulats. Els carnívors se’ls mengen amb freqüència, però a SH no n’hi ha.

No obstant això, l'absència d'ungulats en coves no resulta ni estranya ni la demostració d’un acte funerari. En moltes cavitats només els carnívors són els únics animals fòssils. Per exemple, en el nivell 2 d’Sterkfontein, Sud-àfrica, existeixen humans i altres mamífers, però sense ungulats, i no per això s’ha interpretat un cementiri humà allí, que si fos el cas, seria de més d’un milió d’anys. En aquest jaciment els carnívors depredaven els australopitecs i les restes queien en el fons d’un avenc. D’altra banda en el jaciment de 'Rancho la Brea' als Estats Units la baixa proporció d’herbívors davant l’alta de carnívors no ens fa dir que allí va haver-hi un funeral de tigres de sabre. I finalment, el nivell fossilífer a SH amb centenars d’úrsids sense herbívors associats, tampoc mai no s’ha interpretat com un acte funerari dels plantígrads.

L’absència d’herbívors grans a SH, i atès que la cavitat estava en una petita serra lluny de les planes, seria quelcom normal. De fet els grans felins caçarien els herbívors i se'ls menjarien per les planúries circumdants a la serra. Els ungulats no freqüentarien les muntanyes i els boscos, ja que preferien els camps oberts per a evitar els depredadors, fugir d’ells i pasturar al seu plaer. A més en les coves no hi ha herba per a ells. Avui dia els grans depredadors, com lleons i lleopards, només mouen els seus cadàvers uns cent metres, és a dir, no els portarien a dalt de la serra.

I cal entendre que els ossos, Homo, els felins i els cànids van utilitzar les cavitats d’Atapuerca com a refugi temporal durant mil·lennis, els ossos com a lloc d'hibernació, els felins i els cànids com a cau i els humans com a campament. En resum, tots ells compartien estratègies carnívores especialitzades, competien per aliments similars i freqüentaven les coves com a lloc de descans i protecció. Per tant, la serra d'Atapuerca va representar una àrea de competència ecològica entre tots aquells depredadors. Va ser molt probable que grans felins depredessin els joves i inexperts humans.

Però l’argument fonamental per als enterraments rituals a SH va ser la gran concentració d'humans en l'avenc. En tal jaciment s'han trobat les restes parcials de 28 individus en uns quatre metres cúbics d'excavació. La pregunta és com s'explica això, sense necessitat d'un funeral, i aquí la geologia proposa una explicació força lògica. Sabem per una banda que el lapse de temps que va haver-hi durant la sedimentació dels ossos humans va ser molt extens. Segons Arnold i col·laboradors l'acumulació humana va cobrir un període llarg de més de 100.000 anys.

I vet aquí la solució al problema de la concentració òssia d'humans a SH. Durant tot aquell temps la producció d'argiles que va recobrir els humans va ser molt baixa. De fet hi ha diferents crostes calcítiques que separen diferents nivells de fangs. Aquests espeleotemes indiquen subministraments alterns de sediments durant la formació d'aquesta associació fòssil. És a dir, l'aportació sedimentària va ser escassa i intermitent, un fet que va conduir a la concentració observada dels ossos.

Les argiles de la cova pertanyen a l'escassa fracció insoluble de la calcària. Per tant, la generació d'argila durant la formació de coves és minsa. L'argila vermella del nivell DL.-6 és pura i mancada d'aportacions externes, la qual cosa és una evidència de l'origen càrstic d'aquests sediments. La idea és simple, molts ossos entre poca argila va produir una elevada concentració de restes. Si a això li sumem una aportació intermitent, però freqüent de restes humanes, el resultat explicaria la seva concentració.

Tot l'anterior és consistent sota tres aspectes. En primer lloc, la baixa producció de sediments va permetre una alta taxa de transport ossi per les grutes, la qual cosa va provocar la fragmentació i abrasió òssia observada. Ja s’ha indicat que més del 24% dels ossos estan erosionats pels corrents d'aigua que van transportar aquest primer conjunt de fòssils. En segon lloc, és normal en nivells de condensació fòssil trobar faunes diferents com ens passa a SH. I en tercer lloc, la disparitat d'edats trobades en els diferents nivells és normal, ja que van transcórrer diversos mil·lennis durant tot el procés.

En resum, i donades tantes paradoxes respecte a l'enterrament ritual a SH, aquest potser no sembla consistent. Una sola interpretació no sol explicar tots els processos naturals, ja que normalment es troben implicades una xarxa de causes. L'associació de fòssils de la Sima de los Huesos va ser considerada només com un lloc funerari, però d'acord amb aquesta revisió, SH va ser originat per diversos mecanismes. La competència entre Homo i altres depredadors per la zona va implicar que els humans adolescents i joves resultessin víctimes de grans depredadors.

Aquests carnívors van transportar els cadàvers a una cavitat superior d’SH. En aquells dies la cova tenia altres entrades en l'actualitat bloquejades. Els cànids i altres carronyers van arribar més tard per a alimentar-se amb les deixalles. Posteriorment els corrents d'aigua van produir la dispersió, mescla i abrasió d'aquelles restes humanes.

Durant tots aquells processos, la baixa taxa de sedimentació i el subministrament gradual de cadàvers va produir la concentració fòssil observada en la unitat DL.-6. Més tard, quan la cova es va tancar per enfonsaments, SH va quedar aïllada de les cavitats circumdants. Aquells parents dels neandertals no sembla que enterressin els seus morts a Atapuerca, simplement van ser depredats per altres carnívors.