Sílvia Orriols marca el camí de Junts

Fa mig any, Sílvia Orriols va arrasar a les eleccions de Ripoll. Que una catalana trenqués amb aquest bonisme tan nostrat posant sobre la taula qüestions com ara el control migratori o la tolerància zero amb la delinqüència va fer curtcircuitar l'establishment català. Perquè el catalanisme sempre ha hagut de ser moralment superior i, és clar, ella trencava amb el seu relat. Partits i mitjans subvencionats es van afanyar a titllar-la d'extrema dreta i a proposar vetos i cordons sanitaris, menyspreant així el dret a decidir dels ripollesos.

El cas és que han passat poc més de sis mesos i el panorama ha canviat. Junts, una de les tres principals forces polítiques del Parlament, ja ha assumit part del discurs. Han hagut de detenir més de 260 vegades onze delinqüents multireincidents perquè això passés. Però la inseguretat que aquest grup de joves magribins ha generat a Calella ha servit per posar sobre la taula alguns dels debats que Sílvia Orriols fa temps que reivindica.

• T'INTERESSA:Jordi Turull compra el discurs de Sílvia Orriols

Junts ja obre la porta a demanar reformes al Codi Penal i algun sector del partit exigeix obertament l'expulsió d'aquella gent que ha fet de la delinqüència el seu estil de vida. I sí, el gir de Junts té a veure amb una possible fugida de vots cap al partit de l'actual batlessa de Ripoll, Aliança Catalana. Però sigui com sigui, la qüestió de la seguretat ja s'ha situat al centre del debat polític. I sembla que ja hem arribat a un punt de no retorn.

Els qui abans la criminalitzaven, ara compren part del seu discurs. No és el cas d'ERC, que igual que la CUP o els Comuns, segueixen instal·lats en el seu bonisme woke per la seva incapacitat i complexos a l'hora de tractar certs temes. Però, siguem seriosos, són temes que qualsevol país civilitzat tracta amb tota la normalitat del món. El que és una evidència és que, independentment que Aliança Catalana acabi entrant o no al Parlament a les eleccions d'aquí a un any, Sílvia Orriols ha sacsejat el tauler polític català des d'una població de 10.000 habitants.