Sílvia Orriols, l'agressió múltiple al Metro i el silenci còmplice

Aquest divendres, un centenar de "joves comunistes" (sic) que "militen" (sic) en una escissió d'Arran -les joventuts de la CUP- van anar fins a Ripoll per increpar, atacar i agredir Sílvia Orriols i els altres cinc regidors d'Aliança Catalana que governen al municipi.

Primer de tot, algú hauria de dir a aquests "joves" que tenir vint-i-bastants anys i viure encara a casa dels pares o compartint pis amb tres "camarades" més no et converteix en jove. I que en algun moment aniria tocant començar a madurar. Després, algú que se'ls estimi també podria comentar a aquests "comunistes" que, segurament, si Ióssif Stalin aixequés el cap, no tardaria massa a enviar-los al gulag, veient que la seva "lluita contra el feixisme" es basa a llançar farina a una dona.

Fa certa gràcia que aquells que s'autoanomenen "classe treballadora" hagin aparcat els seus apunts de la carrera de ciències polítiques o integració social per agredir uns càrrecs electes que, si estan governant, és gràcies, en gran part, a la voluntat popular de la classe treballadora de Ripoll. Tant se val, ells seguiran apropiant-se del concepte "classe treballadora" malgrat que en realitat siguin quatre frikis residuals que no representen a ningú més que el seu ego i les seves ganes de cridar l'atenció. Clar que tampoc es pot demanar massa d'una "organització" (sic) que té com a principal cara visible la Juana Dolores.

Però més enllà d'això, les reaccions que ha provocat l'atac en qüestió també ha deixat retratat a més d'un. Recordeu el pollastre mediàtic que van muntar ERC i els seus mitjans i periodistes afins quan, suposadament, un grup de fidels de Laura Borràs va dir "mora de merda" a la diputada musulmana dels republicans, Najat Driouech? Van sortir tots en tromba a fer tuits i comentaris mostrant una gran indignació. Una reacció que contrasta amb el silenci que hi ha hagut en les darreres hores al voltant de l'atac a Orriols. Tots sabem que, si en lloc d'Orriols, la víctima hagués estat la mateixa Najat o Tània Verge, la resposta mediàtica hauria estat ben diferent.

No és que sorprengui. Ja és la segona vegada que l'alcaldessa de Ripoll és atacada. No fa gaire, el cosí d'un dels terroristes del 17A (amb antecedents per robatori amb força, resistència a l'autoritat i abús sexual) ja la va agredir. Aleshores, el càrtel processista també va optar majoritàriament pel silenci. Alguns altres, com la portaveu del Govern, no va tenir més remei que parlar-ne després que des de l'E-Notícies li preguntéssim pel tema. La seva reacció va ser posar-se de perfil. El "Govern més feminista de la història" passant de puntetes sobre l'agressió a una dona, que a més és un càrrec electe. Gairebé hauria estat preferible el silenci, així almenys s'haurien estalviat el ridícul.

Tornant a l'atac de divendres, alguna reacció sí que hi ha hagut. Junts per Ripoll, que es nota que encara no han paït la patacada electoral del 28 de maig passat, directament ha acusat Sílvia Orriols d'haver provocat que l'ataquessin, al més pur estil "és que portava minifaldilla". Dani Vilaseca també hi ha dit la seva. El líder de la CUP a Ripoll i client del Lidl, li va retreure que no assistís a un acte que es duia a terme a la mateixa hora que estava sent agredida, guardant silenci respecte a l'atac en qüestió.

Curiosament, l'única reacció racional que he vist, ha estat la d'Alejandro Fernández, que ha recordat que les agressions, sobretot a càrrecs electes, són "inadmissibles". Ningú pot negar la coherència que el president del PP català ha demostrat al llarg de la seva carrera política. I, aquest cap de setmana, ho ha tornat a fer donant una lliçó a molta gent que s'omple la boca de feminisme, però que després només condemna l'agressió a una dona si en pot treure algun rèdit polític. Si no, silenci.

És clar que tampoc no es podia esperar cap reacció dels dirigents bonistes catalans respecte a l'atac a Sílvia Orriols si ni tan sols han tingut la decència d'obrir la boca per condemnar l'agressió d'un magribí reincident a una desena de dones al Metro de Barcelona, un altre èxit de la "Catalunya dels 8 milions". Ni Tània Verge ha condemnat els fets.

Durant la setmana, la nostra gran guardiana dels feminismes (un dia ja parlarem de la perversitat que representa que el Govern potenciï el concepte feminista en plural) tornava a parlar del cas Rubiales a Twitter, que es veu que no se n'havia parlat prou encara. En una publicació afirmava que "s'ha acabat la impunitat", però en aquesta ocasió s'ha limitat a donar ànims a les dones agredides i prou. Ni a les obres del Cirque du Soleil es poden veure tants malabars com els que ha hagut de fer l'Honorable Consellera aquest cap de setmana.

També és veritat que té certa lògica que alguns no parlin massa dels fets al Metro. Perquè tot el que no sigui demanar i promoure l'expulsió d'aquest misogin inadaptat seria convertir-se en el seu còmplice. Però millor no descartem res en les pròximes hores. Que la capacitat del wokisme català d'explorar els límits del ridícul són inimaginables per les nostres ments feixistes heteropatriarcals. I ja em sorprendria poc que demà sortís alguna Tània Verge o Basha Changue a demanar respecte per l'agressor perquè també és víctima de ves a saber quina opressió. Una opressió que, evidentment, seria culpa dels homes blancs, europeus, cis i heteros.

PS: I un últim apunt. Tornant a l'atac a Sílvia Orriols, els frikis de la farina van assegurar que anaven a Ripoll a "plantar cara a la barbàrie". Llàstima que, tot just aquell mateix dia, la barbàrie no estava precisament a Ripoll, sinó al Metro de Barcelona. Clar que, segurament, a l'agressor del Metro el consideren "classe treballadora" i, per tant, un dels seus.