Europa Press, E-NoticiesOPINIÓ
Quan la ruleta de la inseguretat truca a la teva porta a Catalunya
No és una sensació: la inseguretat ja és una realitat. Lamentablement, en pocs dies ho he pogut comprovar de primera mà
Diuen que un només se n'adona de vegades de determinades evidències quan s'hi topa de cara. Et poden explicar que està plovent molt, però només ho assumiràs si surts de casa o comença a entrar aigua a casa teva. Una cosa semblant passa amb la inseguretat: l'assumeixes i et preocupes quan algú del teu entorn o tu mateix la pateixes. Era qüestió de temps, suposo, però ja ha arribat el moment.
Fa uns dies a gent molt propera els van entrar a robar a casa seva. Un dissabte a la tarda, al bell mig d'una gran ciutat de Catalunya. Els van deixar el pis fet un fàstic, però el pitjor de tot va ser que els van robar moltes coses. Entre aquestes, joies de familiars que van morir i que probablement ja no recuperaran.
Ja us podeu imaginar la sensació que a algú li queda quan es troba el seu pis així i veu que els han furtat béns i diners propis. Un se sent insegur, té por i pensa que en qualsevol altre moment poden tornar-hi. Just uns dies abans va passar gairebé el mateix al domicili d'un amic. Era un divendres al matí i, per sort, es van quedar sense entrar en sentir els cops d'una veïna. La resposta dels Mossos va ser clara: es tracta de gent que probablement no sap llegir –van dir literalment aquesta frase– però té molt clar què ha de robar i què no.
No és una sensació, la inseguretat és una realitat | ACN
Així estan les coses a Catalunya. Els repeteixo: va passar a dues ciutats diferents, al centre d'aquestes i lluny de barris que sortien a 'Callejeros'. A plena llum del dia i amb la sensació que no recuperaran el material robat, ni tan sols aquelles joies familiars que importen més pel valor sentimental que pel que valen.
L'única solució possible avui dia
La primera resposta va ser clara: cal posar una alarma, extremar la nostra seguretat per poder viure i dormir tranquils. Posar càmeres que ara controla un pel mòbil per poder sortir un dissabte a la tarda amb tranquil·litat o un divendres a treballar. És totalment comprensible, el primer és la pròpia estabilitat i quan t'entren a casa l'ansietat s'apodera de tu.
La inseguretat ja és la principal preocupació dels barcelonins | @reusgurbana
Tot i això, tots hauríem d'anar més enllà. No podem normalitzar la inseguretat, no podem arribar a pensar que la ruleta que t'entrin a robar a casa és habitual. El 2022, un 32,4% dels catalans va dir que havia estat víctima d'un delicte i els mitjans oficialistes van parlar de sensació d'inseguretat. Em sap greu: no és una sensació, és una realitat i hem d'exigir que es faci alguna cosa al respecte.
Que no ens venguin la moto que la inseguretat és una mentida, una cortina de fum. Les dades no menteixen, encara que cada mitjà l'utilitzi en funció del partit que paga la publicitat al diari. La majoria de catalans ja veu aquesta problemàtica com la més greu a la majoria de ciutats i ja és hora que algú posi fre. Que l'única alternativa per estar tranquils sigui trucar a una empresa d'alarmes demostra una rendició política que no podem tolerar.
