Sánchez al Congrés

Va passar el president pel Congrés dels Diputats com passen trontollant els borratxos de matinada: ja fa prou aquest home amb mantenir-se dret. Feijóo li va preguntar pels prostíbuls, Abascal es va burlar del seu maquillatge, el PNB li va demanar una qüestió de confiança o la dimissió, Junts li va advertir que està vivint "una farsa".

La resposta va ser l'anunci d'una "Agència contra la corrupció", iniciativa prodigiosament absurda, perquè si les coses se solucionessin creant agències, n'hi hauria prou de crear-ne una contra la pobresa, una altra contra els robatoris i així successivament. Aquesta instància independent que vetlli pel compliment de la llei, de fet, ja existeix i es diu Poder Judicial. Si Sánchez planeja tractar la nova agència com ha estat tractant els jutges, ja es pot endevinar el resultat.

També s'ha qualificat de "polític net" al capdavant d'un "partit exemplar". Es veu que la famosa capacitat de Sánchez per dir qualsevol cosa, la que sigui, està assolint cotes mai vistes. Si fos per ell, podria pujar a la tribuna d'oradors a cantar sarsuela o jugar al Tetris.

Això sí, continua amb la seva estratègia de posar carona de pena, d'acord amb una de les normes bàsiques del pedroyolandisme: el primer i el més important és tenir a totes hores una actitud de preadolescent consentit. Tracten els seus votants com a imbècils? D'això no n'hi ha cap dubte, però això té tota la lògica del món, perquè cal ser ben imbècil per votar tota aquesta colla de farsants.

Aviat, segons es comenta, s'obrirà la causa contra Armengol i llavors ja haurà de posar-se Sánchez a ballar claqué, o potser una muñeira. O tal vegada s'apuntarà a la pròxima edició de Supervivientes. El que sigui amb tal de continuar centrant l'atenció en la seva persona i els seus horaris de sopars i dinars.

Aquesta setmana es va convocar a les portes de Ferraz una manifestació de suport a la seva persona i només hi van comparèixer mitja dotzena de dones de mitjana edat, absolutament embogides, que feien palmes al mig del carrer buit. Aquestes dones no són socialistes ni són feministes ni són res. Són tan sols criatures posseïdes per un tipus de cretinisme infinit, irreparable i terminal, que és la veritable pandèmia dels nostres temps progressistes.

Per acabar, recordem que tota aquesta opereta segueix en marxa perquè Feijóo, llagostí suprem, és incapaç de subornar el PNB i Junts, cosa que té un mèrit extraordinari. No aconseguir subornar aquests partits és com no aconseguir portar Ábalos de putes: cal ser inimaginablement inepte.

Junts encara llança de tant en tant algun discurs ideològic (ecos de Waterloo), però el PNB ni tan sols es molesta a dissimular la seva postura merament recaptatòria. Per seure a parlar amb ells, només cal una talonera. N'hi hauria prou de pactar una moció de censura amb l'únic punt programàtic d'una convocatòria immediata d'eleccions. Però és clar, qui vol posar-se a treballar durant l'estiu, amb la calor que fa.