El processisme, de fracàs en fracàs

Tard o d'hora, havien d'aparèixer les conseqüències d'haver tingut durant més d'una dècada un grup de polítics centrats en un procés d'independència fake. Actualment, Catalunya és un territori en decadència per culpa d'aquells que diuen estimar-la tant. ERC i Junts s'han repartit el pastís durant anys i ara tots en paguem els plats trencats.

En educació, s'han obtingut els pitjors informes PISA de la història. En sanitat, les infermeres estan en peu de guerra i els hospitals estan col·lapsats. També estem a la cua en la qüestió d'energies renovables. Les alternatives insuficients a la falta de pluja provocarà més restriccions a l'accés de l'aigua els propers dies. I la llista s'estén en qüestions com ara la inseguretat, les infraestructures o el declivi de l'ús del català als carrers.

Però és que fins i tot s'han carregat allò que no afecta el dia a dia de la gent, però que era una reivindicació històrica per al nacionalisme català, com és el cas de la selecció catalana de futbol. Avui, Jordi Cumplido ens en parla a E-Notícies: de com la 'Selecció', que havia de ser una altra 'estructura d'estat', s'ha convertit en un altre fiasco del processisme. El més curiós de tot ja no és que els habituals amistosos del combinat català hagin desaparegut. És que ni tan sols els indepes els troben a faltar.

Ara la reivindicació de l'independentisme institucional és que, com a mínim, no els obliguin a ser convocats amb la selecció espanyola. No deixa de ser un exemple del que ha estat el procés.

Tot i la caiguda lliure en què es troben els partits processistes, el més sorprenent és que encara hi hagi independentistes que hi confiïn. No és estrany que, entre l'electorat indepe, l'abstencionisme i les alternatives com Aliança Catalana cotitzin a l'alça. I és que els processistes no només estan convertint Catalunya en un solar per a tothom, sinó que han abandonat fins i tot els seus.