Tenim un problema i no passa res per admetre-ho

En els darrers dies hem conegut diverses dades oficials que són prou alarmants. D'una banda, tenim un Gobierno que no pot tornar ni al 5% dels immigrants que arriben a l'Estat de manera irregular. També tenim un Govern que admet que no pot assumir la gran quantitat d'immigració il·legal que arriba a Catalunya. Per acabar, ahir coneixíem que la immigració il·legal a Espanya ha crescut un 82%.

Es miri com es miri són dades preocupants, sobretot l'última. Si en lloc de la immigració il·legal fos una altra qüestió la que hagués patit un augment del 82% en un any, ens estaríem posant les mans al cap (i crearíem molts grups d'experts, observatoris i centres d'estudis per tractar-ho, que en això som els millors). Us imagineu què passaria si els accidents de cotxe, les violacions, l'abandonament escolar, l'atur, casos de càncer o el nivell de contaminació s'incrementessin un 82% en tan sols un any de diferència? Segurament es convertiria en una prioritat a l'agenda política.

Però com estem al país que estem i aquí el més important és ser moralment purs i que no ens titllin d'extrema dreta, doncs qui dia passa any empeny. Tant se val que aquest augment incontrolat de la immigració il·legal tingui conseqüències nefastes per a la població. Fins i tot pels mateixos immigrants, que en molts casos es veuen condemnats a la misèria, ja sigui per la incapacitat com a país per facilitar-ne la integració (atès el gran volum d'arribades), per culpa d'empresaris sense escrúpols o perquè els acaba sent més còmode i fàcil dedicar-se a delinquir. Però res, aquí, “welcome refugees” i a dormir amb la consciència tranquil·la.

Tapar un problema no el fa desaparèixer. És, si fa no fa, el mateix que passa amb l'augment dels fets delictius, que en moltes ocasions no vol abordar-se per aquests complexos del políticament correcte que impregna bona part de la política. I als que tant els preocupa l'auge de l'extrema dreta, farien bé de no regalar-los una autopista per on poder avançar còmodament parlant de problemes que importen a la gent, però que no es volen afrontar per un bonisme autoimposat i sense sentit.