Parlem de la immigració: Migrants welcome?

Arriben a Europa milers d'emigrants, tot i que les fronteres romanen administrativament tancades per a ells. Amb “portes obertes” arribarien milions fins que, destruïts els sistemes socials, desestabilitzades les institucions i perduda l'eficàcia dels serveis públics de les societats receptores, Europa deixaria de ser atractiva. Amb les portes ajustades, passaria el mateix un o dos graus menys i amb les conseqüències diferides un temps.

Què fer amb els arribats irregulars, dit sense embuts “no desitjats”, o desitjats només pels que exploten la mà d'obra immigrant sense papers? La superestructura jurídica dels Estats europeus, tractats, constitucions i lleis exigeix tractar-los respectant els seus drets fonamentals. Si no ho fes, a més del dany causat a l'immigrant, la vulneració es contagiaria a tot el sistema i una degradació moral afectaria tota la societat.

Per començar, als immigrants irregulars que aconsegueixen posar peus vius a Europa cal allotjar-los i donar-los assistència sanitària; si es queden, donar-los feina, habitatge, ensenyament i formació. I, a més, integrar-los en espais urbans de diferents contextos culturals, Barcelona, Lió, Amsterdam, Múnic, Milà…

Tot això a càrrec de les societats receptores, una cosa organitzativament difícil i de cost elevat per als pressupostos públics.

Per la seva banda, els immigrants van iniciar la seva aventura emigratòria, la immensa majoria sense saber res de les societats receptores. Volen arribar a Europa com sigui, si poden, als països més rics, i si no on es puguin quedar. No coneixen l'idioma del lloc, tret dels que procedeixen de països que tinguin l'anglès, el francès o l'espanyol com a idiomes oficials i vulguin recalar on també en tinguin.

Emigrar no és només canviar de país, sinó també de cultura, una cosa així com mudar de pell. Però aquesta muda en la majoria dels casos no es produeix, al contrari, molts immigrants volen viure a les societats receptores, amb els beneficis d'aquestes i amb la seva pròpia tradició, encara que xoc frontalment amb les lleis i les tradicions pròpies d'aquelles, per exemple, la submissió de la dona a l'home, el matrimoni forçós, l'ús de peces de roba que denoten la procedència religiosa o cultural de l'immigrant o, en determinats casos, l'ablació del clítoris a les nenes.

No se'ls demana que abandonin la seva religió, només que respectin la laïcitat dominant a les societats receptores i les llibertats individuals i col·lectives i, si no poden per raons ideològiques, millor per a ells i per als autòctons que es tornin.

Els immigrants volent viure segons els costums acaben vivint junts, obligats també per l'abusiu mercat immobiliari. Barris sencers es converteixen en guetos culturals, passa a poblacions europees amb més del 20% d'immigració, que ja són moltes.

Ningú en parla, més ben dit, només en parlen els que no han de proposar res sobre el fenomen perquè ho accepten tot: l'esquerra, que paradoxalment es defineix com a “transformadora”, o perquè ho rebutgen tot: la ultradreta que ha fet de la lluita sectària contra la immigració el seu principal senyal d'identitat.

Vivim temps de polaritzacions ideològiques i la qüestió de la immigració no escapa a una reducció semblant. Tot i això, el fenomen de les migracions, que serà un dels grans problemes d'humanitat d'aquest segle, no és dels que es poden resoldre amb categòrics, sí o no.

Per començar, cal desideologitzar la qüestió migratòria, racionalitzar-la, recuperar-la dels extrems. A Europa, les arribades irregulars massives s'han d'impedir per la Unió Europea, cap dels estats membres no pot contenir-les amb un tancament amb pany i forrellat de les seves fronteres nacionals, invalidaria l'espai Schengen, suposaria la pèrdua de la llibertat fonamental de la lliure circulació dels europeus.

També és la Unió la que ha d'actuar en les causes de l'emigració als països d'origen dels fluxos; ho està fent, però criticada pels extrems: uns l'acusen de comprar voluntats perquè s'impedeixi per la força la sortida dels emigrants, altres l'acusen de dilapidar uns diners que acaben aspirats per la corrupció local.

I competeix a la Unió reforçar el control de les fronteres exteriors, demanant la cooperació dels estats membres quan sigui necessària. Cal demanar a la Unió més intervenció, però des del suport.

A l'ordre intern, caldrà establir la necessitat real de treballadors immigrants i, si escau, procedir a la contractació en origen. I, caldrà reconèixer d'una vegada per totes que la immigració massiva provoca problemes a les societats receptores, la solució dels quals requereix intel·ligència, recursos i sensibilitat política i humana en lloc de diatribes dels uns i dels altres.