El sanxisme: la descomposició

Aquesta setmana hem pogut gaudir de l'espectacle de la votació dels famosos decrets del 'Yolisanchisme' d'Hivern, gràcies al que hem pogut constatar que:

- Míriam Nogueras segueix enfadada, encara que ja no se sap amb qui (amb el govern que ells van investir?) ni per què (si fins i tot els estan pagant els cafès al bar del Congrés). La Nogueras i el seu grup han decidit de vegades votar a favor, de vegades en contra i de vegades retirar-se al camerino a veure-les venir, deixant que el PSOE s'arrebossi a la seva infàmia. Qui podria escollir un soci millor.

- Els de Junts han aconseguit unes fantasmals "competències sobre immigració" sense pensar que les gestionarà Esquerra Republicana del Califato, de manera que segurament veurem tallers sobre Feminisme Anticapitalista i Matrimoni Infantil, o xerrades dels de Hamàs sobre avortament posnatal de nadons occidentals.

- El PNB, com sempre, va mullant el pa a totes les salses.

- Els de Podem, des de la seva minúscula histèria, han decidit emprar les últimes restes de la seva maldat sarraïna a despentinar Yolanda Díaz, arruïnant-li els decrets com si estiguessin practicant el tir al plat. Això vol dir que Bolaños haurà de dedicar part de la seva Agenda Felatòria també als Ions Negatius, per a delit de l'aficionat.

- Feijóo diu que convocarà una altra manifestació, atès que, com és sabut, aquest home als carrers és un cicló imparable. S'espera que aquesta vegada posin dos DJ en comptes d'un, redoblant-ne la pressió.

- Els de Vox estan entretinguts presentant esmenes sobre la tauromàquia als parlaments regionals i, com que no poden fer dues coses alhora, han posposat la salvació d'Espanya fins que Ortega-Smith torni a sortir al carrer a renyar policies.

- Els de Bildu van guanyant per golejada, cavalcant les onades, repartint caramels i atuando els periodistes. No s'havia vist ningú tan còmode des que Jesús Gil es va ficar al jacuzzi amb les noies de Telecinco.

Aquest serà, segons sembla, el to gallinaci de la legislatura, animada des de fora amb Biden i les seves guerres (ara bombardeja Iemen, per què cal bombardejar alguna cosa) i des de dins pels discursos empoderants de Jenni Hermoso. Diuen que Sánchez ja busca una sortida a la UE, segurament amb la intenció d'amnistiar qui es posi al davant, tot sigui per la convivència, el pluralisme i la diversitat. El problema és que a nosaltres ens tocarà netejar les restes de la festa.