Diversos immigrants són atesos pels serveis d'emergències, alguns es cobreixen el cos amb una manta vermella
OPINIÓ

Parlem de la immigració: quants i qui?

Afirmar que Europa necessita la immigració per cobrir llocs de treball (quins?) i sostenir els sistemes de pensions -que al seu dia hauran d'incorporar també els immigrants- és una suposició molt qüestionable

Encara que la majoria venen d'Àfrica, arriben a Europa procedents de tot el món, milers d’emigrants per terra i per mar -també amb avió, principalment els de Llatinoamèrica- de totes les edats: bebès, nens, adolescents, joves, adults, ancians, homes i dones, algunes embarassades, arriben amb el posat, esgotats tots, malalts molts.

Els que arriben per mar en embarcacions en estat de desballestament - la petita illa del Hierro, una porta d'entrada a Europa, en va rebre més de 4.000 de gener a octubre de 2023- han de ser rescatats o auxiliats, assistits tots. Els centres de primer acolliment estan desbordats d'immigrants irregulars, els equips de treballadors i voluntaris que els assisteixen també.

Fins aquí la descripció d'una emigració massiva cap a Europa. Si algú vol objectar la descripció, que ho faci amb dades i observacions contrastades, no amb objeccions ideològiques.

Diversos immigrants són atesos pels serveis d'emergències, alguns es cobreixen el cos amb una manta vermella

El que diré a continuació són interpretacions personals, opinables, a les quals poden oposar-se altres interpretacions, també opinables, en això consisteix un debat fins que s'arriba, o no, a un consens mínim sobre la qüestió debatuda.

Afirmar que Europa necessita la immigració per cobrir llocs de treball (quants?) i sostenir els sistemes de pensions -que un dia hauran d’incorporar també als immigrants- és una suposició força qüestionable. Dona per descomptat el manteniment del sistema econòmic tal com és actualment en els seus vessants de producció i consum, basat en el creixement i el guany sense límits. 

Abans de donar per bona una afirmació tautològica: es necessiten els immigrants (quins?) per cobrir uns llocs de treball indefinits per a un creixement improbable, caldria examinar a fons el sistema, cosa que no es fa per creença cega en ell, per mandra mental, per interessos derivats del sistema, de fer-ho poguessin resultar conclusions demolidores per al sistema.

La racionalització de la producció, un consum responsable i socialment reequilibrat, la utilització de les noves tecnologies, l'aprofitament just dels recursos humans propis - menys prejubilacions forçades entorn dels cinquanta anys, cosa que representa una onerosa pèrdua de treballadors experimentats i una causa de profunda frustració per als prejubilats-, més formació professional i més formació contínua dels aturats, potser farien innecessària la immigració.

A Espanya amb 2.855.200 aturats, que vol dir una taxa de l'11,84% en el tercer trimestre de 2023, resulta difícil sostenir que es necessiten els immigrants que arriben en les pasteres, per si no fos prou, el país manca escandalosament d'habitatges per allotjar-los i amb els serveis de la sanitat pública i l'ensenyament ja saturats.

Diverses persones fan cua per entrar a l'oficina d'ocupació a la ciutat de Madrid

Quants immigrants, per a quines tasques, qui i d'on, cap d'aquestes interrogacions lògiques es planteja, de manera que les societats receptores es troben sense referències i no tenen res a dir sobre la immigració. Una absència de veu en l'organització pròpia -ara que es parla tant d'apoderaments- antidemocràtica i incomprensible, que incrementa les resistències locals als immigrants, els quals en part es guetitzen per això en un infernal cercle viciós.

La qüestió social de la immigració s'ha deixat a l'atzar, sense que ningú la piloti ni hi hagi una regulació a cap nivell. Per a una certa esquerra l'immigrant és intocable, el pren per un “refugiat econòmic”. En aquella pancarta “Refugees Welcome” penjada a les façanes dels Ajuntaments de Barcelona i Madrid cabien tots els que arribessin de qualsevol procedència i per qualsevol motiu i mitjà. Per a una part de l'empresariat l’immigrant és una mà d'obra fàcilment explotable i un consumidor més. Per a la ultradreta tota immigració és rebutjable.

Cal recuperar la qüestió de la immigració des de la racionalitat i el respecte dels drets humans, la violació dels quals en la persona de l'immigrant a més del mal a la víctima embruteix al causant.

L'emigració es dissuadeix al país d'origen i la seva suposada necessitat s'estableix, si fa al cas, després d'examinar a fons el sistema econòmic propi i les conseqüències reals de les migracions tant en les societats receptores que carreguen amb els problemes dels immigrants, com en les d'origen, que amb la sortida de milers d’emigrants pateixen un empobriment humà que provoca també un cercle viciós de pobresa i emigració.

➡️ Opinió

Més notícies: