Nens lliures o docents instructors

Tota bona educació hauria de trobar un mètode que provoqués un autèntic i aplicable ascensor social per als alumnes. Alguns pensadors i professors han proposat que deixar l'alumne lliure perquè aprengui per ell mateix era la millor manera, que la llibertat era la resposta a l'objectiu de l'educació. D'aquesta manera, i per si sols, els alevins trobarien la manera de ser autònoms, cívics i sociables. Amb tot això no caldrien ni rutines clares, ni assignatures, ni tampoc docents especialistes, només la bondat primigènia del nen sota un docent i guia de les seves emocions. Aquesta és l'escola de l'aprenentatge fàcil, feliç i fal·laç que molts pedagogs i polítics proposen com a innovació, encara que enfonsi els seus orígens en el bonisme de Rousseau.

És a dir, aquestes idees tan vigents a les pedagogies innovadores dels nostres dies no són dels nostres dies, són de fa més de 300 anys. Rousseau pensava que tot infant era bo per naturalesa, que la instrucció manipulava, corrompia i empobria els seus impulsos i que, per tant, no calia corregir els aprenents, només calia deixar que arribessin lliures als seus objectius sense un docent instructor. És a dir, que havíem de donar a l'alumne a la llibertat per construir-se a si mateix, sent ell el centre del procés educatiu.

Afegia Rousseau que la ciència, les lletres i les arts havien corromput la societat moralment. Segons aquest pensador del segle XVIII, era millor deixar que els nens arribessin per ells mateixos a la seva educació pura, primitiva i salvatge en contra de les influències de la instrucció social. El coneixement no era l'eix més important, sinó la socialització de l'individu.

Aquí cal adonar-se que la pedagogia de les nostres lleis educatives ha plagiat Rousseau amb l'actual retallada de currículums, la reducció de les especialitats, l'impuls dels àmbits i l'educació per competències. Això alguns pedagogs, professors i polítics ho han anomenat innovació.

Les idees de Rousseau van arribar a convèncer diferents filòsofs, pedagogs o professors com Froebel, Beaumont, Fichte, Piaget, Dewey, Claparède i Demolins que a inicis del segle XX van coagular en l'anomenada Educació Nova, i posteriorment, en les reformes educatives espanyoles vigents que han rebaixat les exigències dels nostres estudiants i provocant l'estavellada a les proves PISA. En tot això han estat afins la Fundació Bofill, l'Escola Nova 21, la Plataforma en defensa del batxillerat, l'educació emocional, les Flipped Classroom i altres ideologies i associacions que, sense saber-ho, han predicat la llibertat de l'ideari romàntic de Rousseau de fa tres segles. Tot i això, continuen insistint en el fet d'autoproclamar-se innovadores.

A l'altra banda de Rousseau, i de l'actual ideologia educativa en voga, hi ha els professors de l'ensenyament estructurat amb la transmissió dels coneixements, l'esforç i la repetició d'exercicis ben conduïts i d'acord amb cada edat. L'objectiu per als docents de l'ensenyament estructurat és que els nens aprenguin, i sense distraccions, a dominar les seves emocions, a ser doctes i a concentrar-se davant del que aprenen. Afegeixen que, si la família no té prou mitjans, la societat ha de promocionar no només coneixements, sinó mitjans suficients per ensenyar als nens. D'altra banda, l'ascensor social de l'ensenyament quedarà esborrat pel nostre govern.

El debat entre els de l'educació de Rousseau i els de l'ensenyament estructurat segueix molt viu actualment. Els seguidors de Rousseau no prioritzen l'esforç, l'orientació i l'ensenyament, però sí que donen gran protagonisme a l'estimulació per pantalles, l'educació lúdica per projectes i la no memorització a l'aula. Aquí els de l'educació romàntica argumenten que tot està per Internet i que per això ja no cal memoritzar directament els llibres.

En canvi, per als de l'ensenyament estructurat, si tot és per la xarxa, també ho estan moltes informacions lliures i falses, que no s'han de confondre amb coneixements contrastats. Per als professors de l'ensenyament estructurat, els coneixements permeten ser crítics sota els fets, la raó i la lògica. Per als de l'educació romàntica, els coneixements manipulen i impedeixen la lliure elecció de l'individu en la seva formació, encara més, un ensenyament estructurat i disciplinat és un obstacle per a la llibertat.

Una altra diferència entre les dues posicions és que a l'ensenyament estructurat el docent ha de ser el centre impulsor i per als de l'educació romàntica, el centre ha de ser el nen. En altres paraules, per als de l'estructurada el nen no ha de ser abandonat a si mateix i a la seva llibertat innata, ja que l'ensenyament sí que el pot treure del seu estat ancestral, en canvi, i per als de l'educació romàntica, el nen ha de construir lliurement els seus propis coneixements impulsats per la curiositat natural i evitant que la instrucció pugui manipular-lo.

Avui dia les nostres lleis educatives defensen més els postulats romàntics de Rousseau que l'ensenyament estructurat sota la transmissió de coneixements. Aquests plans estatals, i cada cop més sovint, són dissenyats des de despatxos allunyats de l'aula, però molt propers als anomenats fugitius del guix. De fet, les lleis educatives espanyoles són fruit de la llibertat del constructivisme romàntic de Piaget que va aconseguir convèncer la majoria dels polítics i assessors.