Com millorar a les PISA

Massa emocions, prejudicis i interessos s'escolten pels mitjans i les xarxes parlant del fracàs escolar i dels mals resultats a les proves PISA . La meva aportació com a professor de secundària per millorar el sistema educatiu seria la següent.

Primer, cal deixar de banda totes aquelles hipòtesis sense fonament científic ni demostració provada que es proclamin com a millora del nostre sistema educatiu. Sí, i, en canvi, cal recopilar totes les que han donat resultats positius generalitzats. L'ensenyament eficaç és el que utilitza mètodes provats, contrastats i demostrats. No tenim certeses sobre com aprèn o mostra el que ha après el nostre cervell, és a dir, com codifica i descodifica la informació. Si ho sabés, potser ja estaríem a punt de connectar les nostres ments amb un USB i prescindir del costós sistema educatiu. Així, doncs, i sense evidències científiques que l'avalin, resulta fal·laç i insensat aplicar teories que afirmen saber com el nostre cervell processa l'aprenentatge. Aquestes hipòtesis no es basen en dades científiques ni estan recolzades per proves empíriques, i conseqüentment no poden dictaminar com ensenyar a les aules. En definitiva, i sobre la base de l'experiència provada i contrastada, cal aplicar aquells mètodes que, en un gran nombre de centres i una àmplia diversitat d'alumnes, han demostrat que redueixen el fracàs escolar i milloren de manera efectiva l'educació. No hem de jutjar un sistema educatiu per l'alçada de les seves intencions, sinó pels resultats.

Segon, és molt important que, des de nens, tant a casa com a l'escola, regni un ambient d'ordre, silenci i concentració per facilitar-ne la comprensió, la pràctica i l'aprenentatge. I en cas de veure anomalies, ràpidament trobar la intervenció d'experts que corregeixin dislèxies, faltes de lateralitat o altres problemes clínics. Metges i científics experts han de detectar a Infantil aquells alumnes les deficiències innates o adquirides dels quals en condicionin el rendiment. És fonamental que aquest diagnòstic i tractament, si és el cas, s'apliqui com més aviat millor. Sense diagnòstics encertats i precoços, sense prou dedicació per part de l'estudiant i sense un bon sistema educatiu, cap alumne no podrà desenvolupar al màxim la seva capacitat ni assimilar els coneixements que els professors posen a la seva disposició.

Tercer, des de ben petits hi ha d'haver rutines a classe ia casa a nivell de treball, estudi i descans. I afegim unes pautes d'alimentació d'acord amb l'horari diari. En això cal propiciar que els progenitors no esdevinguin pares absents, ja que això crea un risc elevat de fracàs escolar entre els seus fills.

Quart, els alumnes ja necessiten a primària, mestres amb excel·lents coneixements en la seva especialitat i amb un domini ric, elegant i precís dels idiomes oficials. Tot això amb l'objectiu que la seva escriptura i comprensió lectora siguin excelses. Sota el bon domini del llenguatge es fixen molt millor els aprenentatges curriculars. Sense destresa en el llenguatge no es poden comprendre, memoritzar o expressar els coneixements, és més, el nostre cervell difícilment podrà raonar i pensar amb fluïdesa. En definitiva, els alumnes han d'acabar l'etapa primària amb destreses provades a nivell de lectura mecànica, comprensió lectora i redacció dels conceptes que han adquirit. Sense aquest domini, un jove no pot ni entendre, ni aprendre, ni escriure allò que creu saber. Això us podrà portar a la frustració, a la desmotivació ia l'abandonament dels estudis.

Cinquè, cal promoure molt d'esforç après, ensenyat i adquirit ja des d'infantil i primària per assolir un nivell alt de bons hàbits que promoguin la motivació interna i amb sentit per a l'alumne. D'altra manera, i només amb estímuls externs com pantalles divertides i classes lúdiques, no aconseguirem la plena estimulació de l'autonomia de l'escolar, només la reacció puntual en períodes curts de temps.

Sisè, a nivell de lleis, cal abandonar la miopia només centrada a l'escola com a sistema escolar. Els governants a les seves lleis han oblidat tots els altres factors del sistema educatiu. Hi ha el model d'Estònia que pot ajudar el cas. És a dir, el sistema educatiu no es pot confondre amb el sistema escolar, ja que està format per les famílies, l'Administració i el propi sistema escolar, mentre que el sistema escolar només l'integren els centres educatius. Malauradament, durant les tres darreres dècades, les nostres lleis educatives han tendit a confondre el sistema educatiu amb l'escolar. El Pacte d'Estat per a l'Educació s'ha d'emparar en un marc legal on aquesta distinció estigui clara. Sense el compromís conjunt i cadascun a la seva parcel·la, de centres d'ensenyament, famílies i administració acaben recaient sobre el sistema escolar massa funcions que dilueixen la transmissió de coneixements, habilitats i aptituds.

Setè, hem de tenir un currículum homogeni i exigent per a totes les comunitats on s'adquireixin un gran nombre de coneixements, aptituds i habilitats que serveixin i orientin l'individu amb efectivitat. Per això cal traçar un currículum sòlid, ampli i ben estructurat, amb la finalitat d'evitar salts bruscos entre les etapes educatives i concatenar progressivament els uns amb els altres el màxim d'aprenentatges. En tot això, leducació i lensenyament han de ser un dret universal perquè els joves aprenguin coneixements objectius i contrastables sense prejudicis dogmàtics, polítics o històrics. L'educació no ha de ser ni d'esquerres ni dretes, sinó una necessitat social per brindar oportunitats a cada nova generació i així millorar la nostra civilització, segons els valors que compartim. La veritat, sota la lògica i els fets, permet l'autèntic pensament crític, mentre que els prejudicis, sota el sentit comú adoctrinat, comporten la mediocritat i la confusió.

Vuitè, el sistema educatiu i tota la societat han de respectar, valorar i dignificar la professió docent sota tres preceptes. Primer, que es produeixin el mínim d'ingerències en la feina dels professionals de l'ensenyament, com passa davant d'un diagnòstic mèdic, de la reparació d'un ordinador o de la posada a punt d'un cotxe. Segon, que els docents tinguin el major temps possible per preparar les classes, millorar els coneixements disciplinars i optimitzar-ne la didàctica. Tercer, una millora significativa i justa de les seves condicions de treball per atraure els més doctes i competents especialistes en totes i cadascuna de les etapes i especialitats. I quart, que hi hagi una avaluació externa dels docents a nivell dels coneixements de la seva especialitat i de la seva didàctica. Qui sap molt té molt per ensenyar, però després ha de saber com fer-ho.

Novè, l'educació és un dret, però també un deure. Un dret constitucional per a qualsevol ciutadà en la seva etapa formativa i un deure que incumbeix pares, docents, institucions i alumnes. La llei educativa ha d'incoar qui no respecti el precepte anterior amb proves externes per passar de nivell o canviar d'itinerari educatiu. Estònia, amb excel·lents resultats a PISA , així ho fa en tercer, sisè i novè.

I desè, a l'ensenyament es produeixen processos asimètrics en què qui més sap, ensenya més que aprèn, i qui menys sap, aprèn més que ensenya. És a dir, cal abandonar l'alumnecentrisme de fer feliç l'alumne, una cosa defensada, que no demostrada, per alguns corrents pedagògics, i adoptar el profecentrisme de l'alumne que sabrà ser feliç i que n'ha demostrat l'eficàcia provada. Per tant, un bon cos docent deu estar format per mestres i professors instruïts, que dominin àmpliament la seva especialitat i la didàctica d'aquesta, que sàpiguen crear l'autoritat i la confiança amb els seus alumnes, i que finalment tinguin un domini excels de la expressió escrita i oral. La falsa pedagogia ja fa molt de temps que malmet l'educació nacional.