L'educació cancel·lada

La posició entre l'educació romàntica i els de l'ensenyament estructurat parteix de conceptes de llibertat diferents. Aquesta no és l'única diferència, ni de bon tros, però val la pena baixar-s'hi per buscar un criteri sòlid on veure qui porta més raó.

Podem defensar un concepte de llibertat romàntic on l'individu, i ja en néixer, desitja alguna cosa i el persegueix per aprendre per ell mateix. Però podem defensar una llibertat pragmàtica on la persona raoni i desitgi guanyar-se la independència més gran del seu entorn.

Per exemple, si algú no vol dependre de la seva parella, haurà d'aprendre a ser un bon solter, o a negociar amb el consort una manera raonada de compartir sense imposicions; si algú no vol dependre dels amics, haurà d'aprendre a escollir aquells amb qui hi hagi respecte, estima i reciprocitat; si algú no desitja dependre de la feina, doncs haurà de formar-se per assolir un lloc laboral que no l'esclavitzi, però sí que li doni una mica de plaer; si algú no desitja dependre dels diners, haurà d'esforçar-se perquè les divises no siguin escasses, però suficients, i així no dependre'n tant o no tornar-se un avar; i finalment si algú no vol dependre de prejudicis i interessos que el manipulin, haurà d'adquirir molts coneixements per poder prendre les millors decisions amb ells. Sense coneixements cap humà no pot escollir amb més criteri el seu destí, ja que abans ha de contrastar, i amb coneixements, la resta de les seves opcions futures.

En tots els casos anteriors la llibertat no és un desig romàntic i primari, sinó un voler saber i un voler aprendre per decidir tan bé com sigui possible. Encara més, la disciplina no és un obstacle a la llibertat, sinó una condició per arribar-hi amb coneixements reals que permetin a l'individu poder decidir amb raó i no amb prejudicis o interessos.

Per això, i segons els de l'ensenyament estructurat, el nen no ha d'estar abandonat a la seva llibertat romàntica, sinó que l'aula ha d'orientar la seva formació amb docents que sàpiguen molt per ensenyar els que no en saben. D'aquesta manera, i amb bon saber, l'individu aprendrà a gestionar millor el concepte de llibertat sota decisions òptimes per a benefici propi i dels altres. D'altra manera, i sota la llibertat romàntica, hi haurà moltes males decisions i perjudicats.

Després de l'anàlisi anterior, i si allò que es persegueix amb l'educació és millorar el conjunt de la societat, l'ensenyament estructurat ostenta el plantejament més real i acord, mentre que l'educació romàntica, el més utòpic i amb riscos. Un exemple on això queda clar és en els modes principals d'accés al coneixement. Aquests, i van ser definits per Sant Agustí, són el descobriment o competències actuals, i la instrucció o transmissió de coneixements.

El sistema educatiu romàntic actual prioritza el descobriment per competències per sobre dels coneixements. Aquest model està més dissenyat per alts estaments econòmics internacionals com l'OCDE, que no pas per docents en actiu. A més a més, els de l'ensenyament estructurat argumenten que les competències així aplicades són un error, ja que mai una gala, i per si mateix, descobrirà des del no-res, la Teoria de la Gravetat de Newton, la Relativitat d'Einstein, la Tectònica de Plaques i tota la Taula Periòdica dels Elements Químics.

Tot plegat ha trigat, i en la història, més de tres-cents anys de pensaments, indagacions i errors. Com deia Samuel Smiles, qui no comet errors, no fa descobriments, però per això cal saber molt prèviament. Per això, i per als de l'ensenyament estructurat, millor combinar primer la transmissió i afegir després el descobriment, en un altre cas significaria emprenyar-se en només un sense veure tot el bosc, només el tronc davant d'uns ulls aliens a tot el context.

Cal afegir que els sistemes d'ensenyament amb més èxit combinen de manera ben estructurada la instrucció directa amb l'aprenentatge per descobriment. En canvi, els mètodes menys estructurats d'aprenentatge per descobriment, i que permeten al nen dissenyar els seus experiments (projectes i educació per competències), resulten molt pobres en tots els resultats i complicats d'aplicar. És a dir, permetre que els estudiants dissenyin lliurement els seus propis experiments provoca pitjors resultats en tots els àmbits que un ensenyament estructurat.

Això posa a la palestra un fet que tota lògica demostra, com un nen pot ensenyar-se a si mateix el que no coneix? Tota educació per descobriment ha de ser precedida per la instrucció d'un docent docte en la seva especialitat i, per tant, d'una transmissió prèvia de coneixements prèvia i estructurada.

La política cerca els seus rendiments educatius, entre els seus interessos i prejudicis, entre els seus vots i ideologies, i finalment entre els seus egoismes i els seus mitjans. Avui dia, els interessos són els econòmics de l'OCDE, i els perjudicis, les pedagogies romàntiques sense demostració.

Tots dos, interessos i prejudicis, es confabulen per estafar-nos amb una educació fàcil, feliç i fal·laç que ja no impulsa l'ascensor social. Els pares haurien de denunciar-ho si el seu centre educatiu estafa els seus fills amb poc ensenyament i molta diversió.

Davant el desordre educatiu vigent, cada dia hi ha més veus exigint un ensenyament estructurat i basat en les evidències reals, que no en les llibertats romàntiques.

Entre aquests crítics cal citar escriptors com Gregorio Luri, Francisco López Rupérez, Héctor Ruiz, Catherine L'Ecuyer, Joan Carles Mèlich, Pascual Gil, Ricardo Moreno, Marta Vela, Enric Moradiellos, Xavier Massó, Meritxell Blay, Carlos Fernández, Olga García , Andreu Navarra, David Rabadà i altres més. Tots ells, i des de geografies i tendències polítiques diverses, i fins i tot oposades, estan d'acord a enfortir la transmissió de coneixements en contra dels dictàmens governamentals romàntics.

Per això, i un gran gruix dels professors anteriors, va compondre el llibre La Educación Cancelada, una crítica mordaç en contra de l'actual educació sense continguts i de l'obscurantisme que plana sobre els nostres fills.