Formació docent decent

Tot i l'allau de cursos que l'administració posa a disposició dels professors, aquests segueixen malament segons la mateixa administració, és més, cada cop que els resultats PISA són publicats, el Govern repeteix la salmòdia que els docents necessiten millor formació. La veritat és que els cursos que l'administració ofereix no llueixen pels seus continguts, fins i tot s'enfosqueixen per la seva manca. En una ocasió, i durant un curs d'evolució humana, es va proposar que els assistents assemblessin uns trencaclosques on al final es veien els cranis d'un neandertal i un sàpiens. Aquesta estratègia va omplir la sessió final que els formadors ja no sabien com acabar. Una altra estratègia molt observada és posar els assistents en grups de cinc perquè discuteixin algun concepte abstracte, sigui la felicitat dels alumnes, els valors a ensenyar o les emocions de les matemàtiques. Aquesta argúcia permet al formador afegir de dues a tres hores més en el seu curs sense preparar cap contingut. En fi, una gran quantitat de cursos que s'ofereixen als docents ostenten baixa o nul·la efectivitat. Dit d'una altra manera, són una presa de pèl sense tenir en compte el que corre per molts instituts.

Primer, els cursos a impartir haurien de ser més de continguts que de didàctiques.

Segon, i pel que fa a didàctica, s'haurien d'impartir cursos d'oratòria, seguretat davant dels alumnes, psiquiatria, neurobiologia, funcionament de la memòria, gestió de l'aula i com ensenyar l'especialitat d'un.

Tercer, i en termes de continguts s'haurien de distingir els cursos d'actualització dels d'ampliació.

Quart, els d'actualització haurien de ser molt concrets, com ara el castellà a tercer de l'ESO o les matemàtiques a quart, i impartits per docents amb experiència.

Cinquè, els formadors dels cursos de didàctica i actualització haurien de ser docents amb més de cinc anys d'experiència, que hagin impartit més de divuit hores setmanals de classe, amb més de vint alumnes per grup, i treballant amb adolescents diversos en l'àmbit acadèmic, social i d'origen ètnic.

Sisè, els cursos d'ampliació haurien de ser de nivell universitari o superior impartits per doctors, doctorands, professors universitaris, membres del CSIC o altres entitats il·lustrades.

Setè, no haurien d'impartir-se més cursos de temes sense demostració científica com les intel·ligències múltiples, educació basa en projectes, educació competencial, educació per àmbits, educació per descobriment, educació contextualitzada, coaching emocional, educació emocional i altres teories pedagògiques recollides al llibre Edumitos del Dr. Héctor Ruiz.

Vuitè, l'objectiu final de la formació docent ha de ser que els alumnes s'esforcin, estudiïn i s'exercitin més per millorar-ne els resultats en PISA i en l'adquisició de coneixements contrastats.

Novè, els cursos han de crear docents amb un ampli domini de la seva especialitat, de la seva didàctica i del llenguatge utilitzat.

I desè, la formació ha de ser de qualitat excelsa sense provocar ja més estrès als centres educatius del que ja carreguen els docents amb tanta burocràcia. Això implica que la formació ha de ser fora de l'horari escolar, millor durant els períodes de descans, amb un parell de formacions per curs n'hi hauria prou, plens de continguts, amb una mica de didàctica i res de teories pedagògiques no demostrades i amb formadors amb autoritat acadèmica que ampliïn o actualitzin els coneixements dels professors de secundària. I una cosa molt important, per mantenir la qualitat excelsa d'aquesta formació i criticar l'oferta nefasta vigent de cursos de l'administració, hauria d'aparèixer la denúncia d'uns bons docents com a assessors educatius. Malauradament això gairebé no passa.