Epidèmia de feixisme

Ja no sap una on ficar-se per escapar de la pandèmia feixista que, pel que sembla, últimament ho contagia tot i de la qual no ens en salvarem cap. Anem gairebé tots, pel que sembla, camí de ser no ja la tomba ni el cementiri, sinó l'apocalipsi zombi del feixisme. Feixista ets si t'oposes al procés i a l'amnistia.

Feixista, si protestes a les bones i condemnes, les protestes per les dolentes “perquè a mi no m'enganyes, sou tot el mateix”. Feixista, si demanes que a les escoles catalanes es respecti el dret a (almenys!) un 25% d'espanyol perquè s'ha vist que saltar-se la llei i les sentències judicials, si es fa a favor d'una agenda separatista, no és lawfare, sinó “jugada mestra”.

Feixista si demanes que algú es faci responsable de les destrosses causades pel Tsunami, inclosa la mort, accidental, però que es va poder evitar, d'un ciutadà francès d'edat avançada i delicada salut enmig de tot aquell desastre. Feixista si dius que Israel té dret a existir i defensar-se d'organitzacions terroristes.

Feixista si demanes comptes del sigil·lós desmantellament de l'estat del benestar per part de gent que s'autoproclama d'esquerres, però després abandona una anciana malalta d'Alzheimer al mig del carrer a 2 graus perquè no hi ha ambulància per portar-la de l'hospital públic a la residència. Feixista si demanes que desallotgin el Kubo i la Ruïna d'okupes i delinqüents mentre milers de famílies a Barcelona no tenen un habitatge digne. Etc.

Sens dubte alguna cosa estem fent malament molts que ens oposem a totes aquestes coses perquè tanta gent vegi normal anomenar-nos feixistes. Perquè et justifiquin l'injustificable en nom de la sacrosanta obligació d'“aturar el feixisme”. No serà més aviat just al revés el que està passant? En aquest país, per la seva turmentada i per moments bestial història, poques coses fan més por que ser titllat de feixista. Per no semblar feixista, hi ha qui està disposat a dir i fer barbaritats, a deixar passar abusos tremends, injustícies atroces, abjectes sense fi.

Els feixistes, com les meigas, “hi ha”. Però… Tants? De veritat? Igual que mai no hi va haver ni de lluny tants herois antifranquistes com ara es diu (si n'hi hagués hagut, Franco no hauria durat ni 40 anys ni 40 minuts…), si actualment el feixisme ens devorés com alguns pretenen fer creure, molts “antifeixistes” no podrien enganxar-se la gran vida que s'enganxen. Política i de laltra.

I si aterrem una mica el sentit comú, tant a la dreta com a l'esquerra? Aquest històric eix (dreta-esquerra) hauria de ser una dialèctica ferma, seriosa, honesta; no un segrest sistemàtic del llenguatge i la normalitat. No diguem un emmordassament del dissident (de qualsevol signe i color) per justificar el que és injustificable.

Espanya és plena ara mateix de frustrats per una esquerra que ha deixat de ser consistent i coherent amb la Constitució i fins i tot amb la Il·lustració, i d'escaldats d'una dreta desconcertant, que de bandada en bandada, ja no se sap què defensa ni de qui. Ni què passarà amb tots els catalans, no separatistes, processistes ni delinqüents, als quals ens ha agafat al mig la màquina de picar confiança de l'amnistia. Una ja es pregunta si l'amnistia és per als colpistes del procés, o per als dirigents polítics nacionals que aspiren a la impunitat sistemàtica de la seva manera infinitament decebedora de fer política. O de desfer-la.

Jo crec que la millor vacuna contra el feixisme, ara mateix, és començar a perdre la por que et diguin feixista simplement per portar la contrària. A qui sigui. La llibertat era això, ¿se'n recorden? No tenir por de ficar-se en política.