Per què puja la dreta?

Com sempre, he llegit amb veritable fruïció l'article de Xavier Mas de Xaxàs d'aquest dissabte a La Vanguardia

Després del comiat de Gregorio Morán el 2017 -l'última victòria del procés- els dissabtes sempre tinc una mena de buit existencial.

Xavier i jo vam coincidir a l'antiga redacció del carrer Pelai de Barcelona a finals dels 90.

Ell a Internacional. Jo, a Política.

Ja era un periodista solvent, Ha arribat a corresponsal diplomàtic.

Mentre que jo segueixo sent un 'mindundi' encara que tingui un canal de YouTube.

A la secció de Política tot estava molt estructurat: el que feia Pujol tenia una plana sencera; el del PSOE, una altra; el del PP, mitja. I així successivament.

La resta ens havíem de conformar amb les escorrialles.

Vaig acabar marxant perquè m'avorria.

Des de llavors el segueixo perquè és el nou Xavier Batalla. Pel seu coneixement i rigor.

Precisament un dels articles que més amoïnat em va deixar va ser el de “Xina ocuparà Taiwan”. El 9 d'octubre de 2021.

Va quedar pendent una entrevista que mai vam acabar lligant.

Encara que espero que, en aquest cas, s'equivoqui amb la predicció.

De la qual cosa tampoc n'estic segur.

Un dia, en un avió a 10.000 metres d'altura, un executiu retirat em va dir que Taiwan produeix el 70% dels xips.

O sigui que Occident no es pot permetre, en cas d'invasió, aquesta feblesa tecnològica.

És la guerra. La III Guerra Mundial.

Per això el seu article d'aquest dissabte (“Com la dreta radical arriba al poder”) m'ha sorprès.

És cert que hi ha un cert biaix ideològic a La Vanguardia.

Envers Esquerra o envers la Moncloa.

Però quan Podem va arribar al poder, no recordo que ningú n'escrigués un titulat: “Com l'esquerra radical arriba al poder”.

I això malgrat que, com va dir el mateix Pedro Sánchez, el 95% dels espanyols no dormirien tranquils.

És el primer error del periodisme: és tan legítim ser de dretes com d'esquerres.

Al Regne Unit, ningú no demana perdó per votar els conservadors.

El mateix autor ho admetia al començament.

A Europa, a més d'Espanya, l'esquerra només governa en coalició a Alemanya, Portugal, Dinamarca, Estònia, Eslovènia, Luxemburg i Malta.

Certament, no és gaire.

“La resta són governs conservadors, alguns liderats o recolzats per partits que són hereus del feixisme”, ha afegit.

La indirecta és per a Meloni.

De fet, durant la campanya electoral, els mitjans de comunicació l'anomenaven “feixista” o “neofeixista”.

I en els seus orígens alguna cosa hi ha.

Però governa Itàlia des de setembre de 2022 i no he llegit cap escàndol a la premsa espanyola.

Si n'hi hagués hagut algun, estic segur que El País o La Sexta n'haurien informat a dojo.

En canvi, sembla que ho faci bé.

Divendres, a les pàgines de La Vanguardia, vaig veure que compartia helicòpter amb la comissària en cap, Ursula von der Leyen.

Tants votants europeus no es poden equivocar.

El problema és que Mas de Xaxàs assumeix el marc mental de l'esquerra: l'esquerra és bona; la dreta és dolenta.

L'antiga superioritat moral. Alguns ens ho creiem.

És el marc mental heretat del franquisme en el qual la dreta s'equiparava a la dictadura.

Però gairebé 50 anys després de la mort del dictador -fins i tot l'han desenterrat del Valle de los Caídos- ja no cola.

Aquesta equiparació és pròpia de molts periodistes que van viure el final del franquisme i l'inici de la Transició.

Llavors estar en contra del franquisme i a favor l'esquerra era una exigència democràtica.

Màrius Carol, l'exdirector, forma part d'aquesta generació. Només has de llegir els seus articles. Gairebé sempre acaba rebent el PP.

I recordo un altre, Enric Sierra, adjunt a la direcció, que un dia va demanar papers per a tothom.

És molt fàcil demanar papers per a tothom des de la Diagonal -o des de Sarrià, on viu el comte de Godó- però ves a ca n'Anglada.

No endebades, a Terrassa, Vox acaba de treure tres regidors: 8.000 vots.

L'autor de l'article va acabar culpant la “radicalització”, les “xarxes socials”, la “desigualtat”, la crisi econòmica de 2008, el Brexit o fins i tot la “manipulació de la realitat”.

Però la culpa que la dreta pugi no és de la dreta. És des de l'esquerra

I crec que, en part, puja per la immigració.

És un tema tabú per a l'esquerra. No en parlen.

Fixeu-vos que només en parla Vox.

Ni tan sols el PP.

El mateix Mas de Xaxàs va acabar citant “l'arribada massiva d'immigrants” o “un fals problema com el gran recanvi”, teoria que tots els mitjans qualifiquen d'extrema dreta.

No sé on viu en Xavier. Ni tan sols la seva procedència social malgrat que Mas de Xaxàs sona a cognom top ten de la burgesia catalana.

Visc a Martorell. Més del 18% d'immigració. Els veïns dels pobles del costat ens diuen “Martorruecos".

A més, el percentatge sempre és més alt: els sense papers no surten a les estadístiques i els nacionalitzats deixen de sortir.

Al meu barri. Calculo que és superior al 35%.

Jo  vaig portar els meus fills a una escola pública.

Perquè jo sabia que era la Catalunya del futur.

Un dels meus fills va fer tot el cicle escolar amb vint companys: quinze eren fills de pares magrebins.

Al final del Ramadà, l'escola quedava buida.

Els pares que portàvem els nostres fills a aquest centre escolar -perquè encara crèiem en l'escola pública- érem quatre gats

El meu amic Andreu, que sospito que votava de la CUP; Xavier, l'aleshores regidor d'Iniciativa, per coherència ideològica; i algun veí més.

L'actual alcalde, que acaba de guanyar amb majoria absoluta, portava les seves filles a una escola religiosa concertada.

Ningú ho diu, clar, és per la immigració.

És normal: tothom vol el millor per als seus fills.

Però llavors no donin lliçons.

I, en segon lloc, la davallada de l'esquerra s'explica perquè s'ha quedat buida de contingut.

Entenc que, després de la caiguda del mur de Berlín, es van quedar sense referències.

Els habitants del Bloc soviètic volien sortir, no entrar.

Però, què vol dir ser d'esquerres a l'Espanya d'avui?

La Llei Montero? Que ha beneficiat a més de 1.000 agressors sexuals.

En plena campanya, un d'ells cometrà una violació i acabarà enfonsant la campanya de Podem.

O de Sumar perquè Yolanda Díaz també la va votar.

La Llei Trans? La Llei de Protecció Animal? Tolerància amb els okupes?

Fins i tot en el cas del PSOE, que ha arribat a acords amb Bildu o amb Esquerra? Dos partits que estan a favor de la independència.

No sé si el votant socialista de tota la vida de Valladolid, Múrcia o Andalusia ho entendrà.

La prova és que, ara, els socialistes se'n desmarquen.

Arnaldo Otegi fins i tot va haver de recordar-ho “Creuen que la gent és tonta, portem quatre anys junts”.

Per tant, el que ha de fer l'esquerra és no establir cordons sanitaris ni dir que ve l'home del sac.

El que ha de fer és preguntar-se per què els seus votants l'abandonen a corre-cuita.

N'hi ha prou de veure el que passa en molts països europeus.

A França, antics votants del Partit Comunista Francès -quatre ministeris amb Mitterrand- han fugit en massa cap a Marine Le Pen.

No pot ser que tots siguin feixistes, racistes, xenòfobs o islamòfobs.

Al contrari, la majoria són classes mitjanes o classes populars.

I per què l'ala dreta antiimmigració ha pujat tant en països com Suècia, Noruega, Holanda, Dinamarca?

Si fa no fa el mateix

Fins que l'esquerra no reflexioni a fons sobre tot això -incloent-hi periodistes i mitjans propers- seguirà baixant.

Goita Itàlia: Qui era Meloni fa només deu anys? La ministra de Joventut de Berlusconi.

Ara s'allotja al Quirinal.