Quan torni Puigdemont

El dia cada cop és més a prop, la nit ja ha passat. Tornarà Puigdemont i els carrers d'Amer traspuaran crema pastissera, TV3 enviarà reporters al Canigó per entrevistar la flama i Jordi Basté demanarà opinió al Comandante Galapagar, Rahola omplirà de cava i Cuixarts flotants la seva piscina de Cadaqués i es tallarà la Meridiana com mai una avinguda fou tallada, Quim Torra penjarà pancartes quilomètriques i els de l'Elèctrica Dharma es moriran tots a una de pura felicitat infartada.

El problema, enmig de la gresca i el guitarri, serà que caldrà posar Puigdemont en algun lloc, perquè no el deixarem passejant tot el dia per Girona amb l'habitual cor de regidors cebons i tietes histèriques. La famosa qüestió del gerro xinès, però amb serrell i cançons de John Denver.

Presentaran els de Junts el president legítim a les eleccions perquè quedi en cinquè lloc i s'hagi de passar els matins fent de diputat ras en una comissió sobre els regadius? Ho enviaran a Madrid que s'ho mengin viu els manifestants de Ferraz rosari a la mà? El convertiran en convidat permanent al programa de Marcela Topor? El mantindran a l'Europarlament perquè continuï anomenant feixista, davant d'un desert d'escons buits, el govern que ell mateix va investir?

Els pocs assenyats que queden potser gosen preguntar per què, si Espanya és un país antidemocràtic i opressor, tots tenen tanta pressa per tornar. Valtonyc, Comín, Anna Gabriel, Marta Rovira (Marta s'ho mira), Serret, Puig, un darrere l'altre han torçat tot allò humanament torcible per poder tornar a viure, com més aviat millor, sota el jou del Malvat Règim Borbònic, cobrant com califes, engreixant amb placidesa dantefachinesca.

Vicent Partal deixarà de posar cara de gripau i vendrà la seva pissarreta a Wallapop, Aragonès deixés de posar cara de gnom de jardí, Josep Costa parpellejarà per fi, Joan Bonanit es menjarà el seu megàfon i s'apuntarà a classes de bachata, el City fitxarà Oriol Romeu com a mascota, tot serà tan bonic.

Però què farem amb l'MHP, on ho posarem perquè no destorbi massa i no hagi de ser confrontat per l'hemeroteca. Potser podria ser passejat pel territori com una Mare de Déu itinerant, els caps de setmana, amb un batalló de miquelets carlins i quatre malabaristes de carrer de la CUP a mig desodoritzar. O se'l podria ungir al costat de la tomba de Guifré el Pilós, celebrant el seu gran llegat de repúbliques imaginàries i paelles estiuenques.

Jo crec que la millor solució consistiria a enviar-lo a Eurovisió amb la seva guitarra, amb Borràs & Dalmases fent els cors i Toni Comín cridant en un racó qualsevol cosa que se li acudeixi, segons el seu costum. Amb sort guanyen i els tenim entretinguts un parell d'anys fent vídeos per a la MTV.