Twitter, e-Notícies OPINIÓ
Dir que 'volem acollir' no et converteix en bona persona, al revés
Mentre van amb el seu discurs bonista, creient-se que així són millors persones, la realitat d'aquests xavals no és precisament de color de rosa
L'establishment bonista ha imposat la idea que apostar per la política de fronteres obertes, el 'volem acollir' i el 'welcome refugees' et converteix automàticament en bona persona. I que demanar un control fronterer i assumir que aquí no hi cap tothom és només apte per a males persones.
Tot i això, més aviat seria al revés. I la realitat ho demostra. Especialment inhumana és la seva posició amb els estrangers menors no acompanyats, els anomenats 'menes'. Aquells que arriben sols, deixant enrere les seves famílies.
"Volem rebre més menors migrants sols que es juguen la vida fugint de la misèria", deia fa poc Jordi Salvador, diputat d'ERC al Congrés. Un discurs que comparteix i aplaudeix tot l'arc parlamentari progre català.
Ni s'adonen de l'aberració que defensen. Mentre van amb el seu discurs bonista, creient-se que són millors persones, la realitat d'aquests xavals no és precisament de color de rosa.
Diuen que "volem acollir", però callen quan es coneix que hi ha centenars d'aquests joves condemnats a dormir a comissaries perquè els centres d'acollida estan desbordats.
Diuen que "volem acollir", però busquen excuses quan es fa evident la incapacitat que té ara mateix Catalunya per assumir unes onades d'immigració que augmenten mes rere mes.
Diuen que “volem acollir”, però callen o busquen excuses quan a E-Notícies publiquem que 3 de cada 4 presos menors de 25 anys a les presons catalanes són estrangers, la majoria exmenes incontrolats.
Diuen que “volem acollir”, amb l'excusa que aquests 'menes' “fugen de la misèria”, i ni se n'adonen (o potser sí, el que seria encara pitjor) que el que fan és condemnar-los a una altra misèria.
Al final, ja sabem com va això. La vida d'aquests joves els importa el que és just i necessari. L'únic que els importa és reforçar el negoci de la misèria que s'han muntat (i del qual molts d'ells viuen). I, sobretot, sentir-se moralment superiors, creient que són millors persones que ningú, mentre se segueixen omplint les comissaries de joves que no tenen on anar i les presons de nois de vint anys que han acabat fent de la delinqüència la seva manera de vida.
Més notícies: