e-Notícies Per la convivència i la reconciliació
El nou Parlament de Catalunya torna a estar sotmès a fer i desfer el reglament en funció dels seus interessos
El nou Parlament de Catalunya torna a estar sota control dels independentistes. És a dir, sotmès a la voluntat del fer i desfer el reglament en funció dels seus interessos. Tot i que el resultat de les passades eleccions del 12 de maig era clar i inequívoc: Catalunya va dir prou a tants anys de procés.
En un gir sorprenent dels esdeveniments, un més en la política catalana, Junts va proposar a mig matí d’aquest dilluns a Josep Rull com a president del Parlament. Trencant tots els esquemes de les travesses fetes. Demostrant Carles Puigdemont que ni haver quedat segon el 12M ni havent perdut dos eurodiputats el 9J, es rendeix. Avís a navegants a aquells que el donaven per mort.
Junts, ERC i la CUP, tres partits que els darrers anys s’han llançat els plats pel cap, han pres de nou el control de la Mesa per la incapacitat del PSC, el PP, els Comuns i Vox de fer valdre els vots dels catalans. Tots tenen culpa, sí, però el principal culpable és el PSC que va prioritzar als seus amics sobiranistes pensant que haurien claudicat. O és que possiblement Salvador Illa esperava una altra carambola com la de l'Ajuntament de Barcelona. Un altre avís a navegants.
El PSC, el PP, els Comuns i Vox no han fet valdre els vots dels catalans | Europa Press, Parlament
D’artistes en manejar el Manual de Resistència a Espanya només n’hi ha un: Pedro Sánchez. Que ja veurem com sorteja el nou escenari polític després de les europees i la dimissió, a mitges, de la seva vicepresidenta segona. La que envia a la gent a la merda al ple del Congrés, però que no se sap el camí quan la ciutadania li indica que l’agafi. Per cert, s’ha de ser mala persona per amagar-te en una nit electoral i no sortir a acompanyar al teu candidat quan dona explicacions. Ho van fer Sánchez i Díaz, que a més es van saltar les primàries per escollir-los pel forro.
Tenint en compte, doncs, que d’artistes del Manual de Resistència només n’hi ha un, Pedro Sánchez, comença malament Salvador Illa si pretén governar Catalunya abans d’una repetició electoral. Anar de sobrat, menystenint als altres, no trucant-los quan ho has de fer, per demanar-los el vot, mai és una bona cosa. Per molt que et votin els ciutadans. Si no que li ho preguntin a Alberto Núñez Feijóo.
De moment, si aconsegueix ser investit president de la Generalitat, haurà de governar quatre anys amb un president del Parlament que no és de la seva confiança. Amb una majoria de la Mesa que no li balla l’aigua. Dues coses que poden complicar molt la governabilitat. Més encara quan no tens una majoria sòlida, com és el cas de Salvador Illa.
Que tinguem sort, amb tot plegat. Estimats catalans, el que ens toca viure.
Més notícies: