Primer pla de Sílvia Orriols amb la bandera catalana de fons
OPINIÓ

La bombolla catalana

La premsa és terrible i per això perd lectors a manta
Imatge del Blog de Xavier Rius La Punteta

Dilluns La Vanguardia titulava: “Borràs s'oposa a pactar per impedir que la ultradreta governi a Ripoll”. Al lead ajustaven comptes amb l'expresidenta del Parlament per no oposar-se a Aliança Catalana, partit al qual definia com a ”xenòfob, islamòfob i d'extrema dreta”. A la direcció de Junts devien llegir la informació i van desautoritzar la seva presidenta. Una cosa mai vista.

Cal recordar que Borràs havia dit anteriorment que era millor “respectar la llista més votada” i potser presentar una moció de censura més endavant, perquè el contrari era “fer-los créixer”, la qual cosa és el més assenyat que ha dit Laura Borràs en tota la seva carrera política que, dit sigui de passada, tampoc no és tant.

Aquest dimarts, per acabar la jornada, el diari del grup Godó hi dedicava fins i tot un semàfor vermell. Es nota que el comte viu a Sarrià-Sant Gervasi en comptes del Raval. És molt fàcil parlar de la immigració des d'un edifici d'oficines a la Diagonal, però ves-te'n a Ripoll a preguntar per què 1.400 habitants han votat per Sílvia Orriols.

Han passat d'un regidor el 2019 –aleshores era el Front Nacional de Catalunya– a sis. De 500 vots a 1.400. Del 9 i escaig per cent a més del 30. Potser se n'ha colat algun, però no pot ser que tots els seus votants siguin racistes, xenòfobs i islamòfobs.

Ja va passar una cosa semblant amb l'Ajuntament de Vic, se'n recorden? El 2010 el consistori va decidir no empadronar immigrants sense papers (recordem que Vic frega el 30% de població estrangera). La normativa en aquest cas no va ser una decisió unilateral de l'alcalde, aleshores Marià Vila d'Abadal, d'Unió. Al contrari, havia estat aprovada per CiU, el PSC i ERC. A mi em va semblar lògica.

Els ajuntaments no són també Estat? Si l'Estat ha de vetllar pel control de les fronteres perquè els ajuntaments empadronen persones que hi han entrat il·legalment? La contradicció és evident, però la premsa, sobretot la més progressista, se'ls va tirar a sobre.

El Periódico va publicar el 9 de gener del 2010: “PSC i ERC desautoritzen la delació 'sense papers' a Vic i CiU calla”. El País va editorialitzar quatre dies després parlant de “Efecte Le Pen” a Vic. I el 15 de gener a l'Ara asseguraven que “Vic agita el fantasma xenòfob”. Fins i tot el meu amic Celestino Corbacho, llavors ministre de Treball, es va equivocar i va pressionar l'ajuntament.

En efecte, les seccions locals de CDC, Unió, PSC i ERC la van acabar envainant. Aquí es va fotre la política d'immigració a Catalunya. Probablement també a tot Espanya. D'aquelles pólvores, aquests fangs.

A Vic, per cert, Josep Anglada acaba de tornar per la porta gran amb dos regidors. Ara Sílvia Orriols ha agitat les aigües de l'oasi català. Els mitjans s'acaben d'adonar que, sota la imatge idíl·lica que transmeten, hi ha una Catalunya subterrània.

És evident que Ripoll no és el model de societat multicultural que ens explicaven. Quan 1.400 dels seus habitants han votat una opció, el lema electoral de la qual era: “Salvem Ripoll”, molt fotuda ha d'estar la cosa.

Però, a aquesta conclusió, ja podríem haver arribat quan nou dels terroristes de la Rambla eren de Ripoll i el desè de Ribes de Freser. Alguna cosa ja va fallar. Per això, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha dit aquest dimarts que cal fer un “diagnòstic rigorós”.

És la primera vegada que hi estic d'acord. Tenint en compte les nostres diferències. Fins i tot judicials. No obstant això, després ha tornat al “perill” de l'extrema dreta i ha culpat la societat, el “relat simplista” i fins i tot les xarxes socials. No han entès res.

Valdria més que es preguntessin per què Aliança Catalana ha guanyat a Ripoll en comptes de proposar “fronts democràtics”.
El terratrèmol no ha fet més que començar.