Europa Press Gràcies, Alejandro
Unes paraules al líder del PP a Catalunya
He de confessar que el president del PP català, Alejandro Fernández, em cau bé. Vaig descobrir un dia al seu perfil de Twitter que tenia la foto de Ronald Reagan i Margaret Thatcher. No és fàcil, a la Catalunya actual, tenir la foto de tots dos, ja saben que Catalunya és progre, multicultural, transversal i txaxipiruli. O això creuen ells. Ja veuen el que ha passat a Ripoll . Per això automàticament vaig pensar: “aquest és dels meus”.
Després, veient la seva trajectòria parlamentària, el meu respecte per ell va anar augmentant independentment de les seves idees. Amb Quim Torra ja va saltar a la fama el dia que li va deixar anar: ”Vostè físicament s'assembla molt més a mi que a un saltador de perxa noruec”. Ara el seu partit li proposava anar a Madrid. Tothom sabia que era la típica puntada de peu cap amunt.
Amb Pablo Casado; el llavors secretari general, Teodoro García Egea, ja va estar a punt de carregar-se'l. Si no ho va fer és perquè ell mateix va caure. I veig que, amb Alberto Nuñez Feijóo, hi havia més o menys els mateixos plans. No he entès mai aquestes maniobres.
És cert que passa en tots els partits, però al PP català l'esperit caïnita és especialment acusat, encara que el mateix Alejandro Fernández segur que també té algun cadàver a l'armari. Per això vull donar les gràcies per no deixar tirats els electors.
Segur que viuria millor a Madrid, ja veuen Arrimadas. O Rufián que va dir que al cap de 18 mesos tornaria. El termini finalitzava el 2017 i encara continua. Per no dir tots els dirigents de Ciutadans o del PP que se n'han anat a la capital.
Del primer: el mateix Rivera, l'esmentada Arrimadas, José María Villegas, Espejo-Saavedra, Fran Hervías.
Del segon: Alicia Sánchez-Camacho -diria que per força major-, Andrea Levy o en el seu dia Santiago Fisas.
I així és impossible construir una alternativa al procés.
Per això, gràcies Alejandro.
Almenys eleves el nivell de les sessions de control del Parlament.
Espero que no et pugin els fums perquè, sense voluntat de restar-te mèrits, tampoc és que estigui gaire alt.
Més notícies: