Twitter La degradació del Parlament
La cambra toca fons amb la previsible elecció d'Anna Erra com a presidenta
Pensàvem que la imatge del Parlament no podia enfonsar-se més, però sí.
En política, especialment la catalana, tot és susceptible d'empitjorar.
De fet, la diputada de Junts Anna Erra s'està perfilant com a presidenta del Parlament.
L'exalcaldessa de Vic -ara entenc per què no es va tornar a presentar- és diputada des del 2018.
No recordo cap intervenció seva destacada.
Llevat la del 2020 en què va demanar a les persones que “no semblen catalanes pel seu aspecte físic" que se'ls hi parlés en català.
Fins aleshores era una ensopida sessió de control al Govern.
Com es poden imaginar, les preguntes dels diputats de la majoria són per gaudir del corresponent minut de glòria o perquè el conseller de torn pugui lluir-se en la resposta.
Generalment, el conseller interpel.lat comença així: “Fa bé de fer-me aquesta pregunta". O “aquesta qüestió és molt encertada”.
El millor en aquest cas va ser les cares de sorpresa del líder del PP català, Alejandro Fernández, just darrera seu.
Bé, encara hi ha una altra actuació notable tot i que aquesta a nivell municipal.
Quan, des dels altaveus de l'Ajuntament de Vic, es feia una crida a no normalitzar "la repressió”.
Perquè vegin també el perfil del personatge cal recordar que va impedir la instal·lació d'una carpa a Vic a favor del castellà.
Ja no sé si d'Escuela de Todos, de Ciutadans, del PP. O de tots tres.
El Tribunal Suprem va tombar la prohibició, clar.
Qui és l'alcaldessa per prohibir una carpa d'un partit polític o d'una entitat legal?
En resum, “això va de democràcia”, que deien en els moments àlgids del procés.
En fi, aquesta senyora serà la futura presidenta del Parlament.
Imagino que, a l'hora d'escombrar cap a casa, superarà fins i tot Laura Borràs o Alba Vergés.
La imatge de la cambra catalana ja estava prou tocada.
Primer, amb aquells plens del 6 i 7 de setembre del 2017 en el que es van vulnerar les normes democràtiques més elementals.
Els anomenats, per l'oposició, “plens de vergonya”.
Quan la Llei del Referèndum i la Llei de Transitorietat es van adoptar de pressa i corrents, àdhuc de matinada.
La segona havia de ser la llei fundacional de la República Catalana.
Quants maldecaps ens hauríem estalviat si algú hi hagués posat una mica de seny.
Després l'elecció com a presidenta d'una diputada investigada per corrupció.
Els Mossos li van retre homenatge com és preceptiu.
La justícia ha confirmat ara les acusacions.
Sense oblidar dels escàndols d'aquesta legislatura entre pensions vitalícies, jubilacions daurades i sobresous.
Un últim detall: en el perfil de Twitter de la futura presidenta encara es defineix com a "professora".
No sé si d'escola privada, pública o concertada.
Però també dóna una idea de com està l'educació a Catalunya.
El que deia en començar: en la política catalana tot és susceptible d'empitjorar.
Més notícies: