En aquestes eleccions, hi ha qui s'hi juga moltíssim

El pròxim 12 de maig hi ha eleccions a Catalunya. Un cop més, hem sentit allò de “en aquestes eleccions ens juguem molt” (com si a les anteriors no hagués estat així). I, evidentment, és així. La composició d'un Parlament és una qüestió prou seriosa per considerar que “ens juguem molt”. Això sí, el 12 de maig hi ha qui s'hi juga molt més que d'altres.

Perquè els catalans ens juguem el rumb que prendrà Catalunya els propers quatre anys (sent optimistes, perquè ja sabem que les legislatures de quatre anys a Catalunya han passat a ser un animal mitològic). Però n'hi ha d'altres que es juguen molt més que això. S'hi juguen el sou desorbitat per unes feines que, avui dia, ningú sap ni per a què serveixen.

Sí amics, us parlo de la famosa menjadora. Tots aquells alts càrrecs, militants endollats que han desenvolupat la seva vida al partit o a l'administració pública, paràsits que sense l'ajuda del partit no durarien ni dos dies a l'empresa privada... En definitiva, els grans beneficiats de les paguetes.

Ara mateix, tots tenen un denominador comú. Dependre d'ERC per cobrar un generós sou que ni somiant-ho tindrien a la privada. Els republicans fa dos anys que governen la Generalitat en solitari. I han pogut col·locar amics, familiars i coneguts en llocs que el ciutadà corrent amb prou feines tenim coneixement de la seva utilitat.

Més enllà dels 135.000 euros que cobra Pere Aragonès (més que Pedro Sánchez) o els gairebé 120.000 euros que cobren els consellers (diuen que tenen un sou elevat per la seva responsabilitat, però quan les coses pinten magres aquí no dimiteix ningú -ehem, Gemma Ubasart-), tenim una multitud d'alts càrrecs que gairebé ningú coneix i que s'enduen un bon pessic per una feina que segur que és de gran utilitat, malgrat que la resta de mortals no sabem valorar-ho.

Secretaris generals amb sous de 91.000 euros anuals, directors generals que cobren 88.000 euros anuals, alts càrrecs que es mouen pels 60.000 euros… i això sense comptar els que estan col·locats en xiringuitos diversos dependents de la Generalitat.

Al compte de La Catalunya Woke, el podcast d'E-Notícies que narra la decadència de la nostra estimada i odiada Catalunya, fa unes setmanes que fem un repàs d'alguns d'ells. I, la veritat, és fins i tot admirable la capacitat que ha tingut aquest Govern per col·locar en llocs de responsabilitat autèntics vividors que estaria molt bé que un dia expliquessin en què consisteix la seva feina i quins resultats reals han obtingut. Això sí, val a dir que no tots ells han estat endollats per l'actual Govern.

Per exemple, tenim Joan Ridao, exsecretari general d'ERC que ara exerceix de director de l'Institut d'Estudis d'Autogovern, un càrrec que té pinta de ser molt útil per al dia a dia dels catalans. 120.000 euros anuals ens costa. Gens malament.

Adam Majó, ex de la CUP, ara ben col·locat com a director general per a la promoció i Defensa dels Drets Humans de la Generalitat. Tranquil·litza saber que els 92.000 euros que cobra han servit perquè ara el món sigui un lloc molt millor on amb prou feines es vulneren els drets humans. També va ser de la CUP Mireia Boya, que ha passat de ser antisistema a formar-ne part gràcies al seu càrrec de directora general de Qualitat Ambiental (no rigueu, si us plau). Recordem que els directors generals cobren gairebé 90.000 euros

Seguim amb Núria Vergés, que exerceix de directora general de Cures, Organització del Temps i Equitat en el treball del Departament d'Igualtat i Feminismes. Ho fa gràcies als seus coneixements, evidentment. No té res a veure que la seva germana sigui Alba Vergés, vicepresidenta de la Mesa del Parlament i exconsellera de Salut de la Generalitat per ERC. Això asseguren des del Govern i no serem nosaltres qui ho posem en dubte. També 90.000 euros de sou.

Sergi Reventós és l'actual cap de l'oficina del pla pilot per implementar la Renda Bàsica Universal. Un projecte que té com a objectiu donar paguetes a tothom i del qual el Parlament ja va rebutjar per majoria. Però, tot i així, res no ha impedit que segueixi cobrant els seus 80.000 euros anuals.

També tenim Eunice Romero, directora general de Migracions, Refugi i Antiracisme de la Generalitat. 90.000 euros més. Per no parlar de la Conselleria d'Exteriors, que té delegats repartits per tot el món per fer no se sap ben bé què. Per exemple, n'hi ha un al Senegal cobrant 90.000 euros.

Així podríem seguir una estona més, però imagino que, estimat lector, a hores d'ara ja t'hauràs avorrit o ja estaràs agafant encenedors per cremar contenidors a mode de protesta. El 2020, Nacho Martín Blanco, llavors diputat del PP al Parlament, va afirmar que hi havia fins a 400 alts càrrecs de la Generalitat amb un sou més alt que el de Pedro Sánchez. Imaginin-se. Ells són, sens dubte, els que més s'hi juguen el pròxim 12 de maig.