L'alt càrrec de la Generalitat que cobra 80.000 euros per un projecte fallit
Sergi Raventós va ser nomenat el 2021 cap de l'Oficina del Pla Pilot per a Implementar la Renda Bàsica Universal
La Generalitat de Catalunya ha esdevingut una agència de col·locació amb desenes de càrrecs inútils o ineficients, i sous astronòmics. És el cas de l'Oficina del Pla Pilot de la Renda Bàsica Universal. El seu titular és Sergi Raventós, a qui ERC va nomenar per al càrrec el 2021 amb un sou de 79.938,62 euros a l'any.
Sergi Raventós és Doctor en Sociologia per la Universitat de Barcelona, i fundador de la Xarxa de la Renda Bàsica, des d'on promou els suposats beneficis d'una pagueta universal. El Govern va anunciar el 2021 la creació de l'Oficina del Pla Pilot per implementar la Renda Bàsica Universal. Un organisme adjunt al Departament de Presidència amb cinc treballadors, un Comitè Científic i un Consell Assessor.
Segons la Generalitat, aquest organisme tenia com a missió “coordinar les polítiques en l'àmbit del disseny i l'organització d'un pla pilot per a la renda bàsica i fer-ne el seguiment”. També “relacionar-se amb la Unió Europea i les comissions internacionals que impulsin millores i transformacions en polítiques de rendes socials o experiències semblants a la renda bàsica universal”. Tres anys després de la seva arribada al càrrec, Raventós no ha aconseguit engegar un projecte del qual ell mateix reconeix errors.
Una promesa electoral al tinter
La Renda Bàsica Universal va ser una de les exigències de la CUP per votar a favor de la investidura de Pere Aragonès. Tot i això, tots els partits excepte ERC, la CUP i En Comú Podem, van tombar la proposta en els últims pressupostos. Sense els diners per posar-la en marxa, Raventós va impulsar una campanya de difusió amb sectors i entitats per donar a conèixer la iniciativa.
El seu objectiu és que en dos anys una part de la població percebi una paga mensual de 800 euros per als adults i 300 per als menors. El pla pilot consistia en una població de 5.000 persones, empadronades i amb una residència efectiva demostrable. “En altres llocs s'ha fet amb grups reduïts, com a persones a l'atur, però nosaltres volem cobrir al voltant del 90% de la piràmide social”, va explicar Raventós.
D'aquesta manera, volen comprovar quin impacte té en les condicions de vida, la salut o les relacions d'un jove o un treballador de classe mitjana. Però el seu impulsor creu que “dos anys és poc de temps per a un projecte que ha de ser a llarg termini”. De moment, la renda bàsica universal és una altra promesa que ha quedat al tinter.
Més notícies: